Tothom sap que les conviccions tenen més potència que les raons. Què dius, ara, Solà? Hom diria -i amb sentit- que les conviccions estan vestides per les raons. Sí. Però jo prefereixo referir-me a les raons (pròpies) de cara a plantejar solucions. Si m’allunyo de les conviccions per posar a prova les raons, la solució
Hi ha paraules que esperen surant en la pell dels rostres. Romanen xisclant com xisclen los dofins dels oceans, al migdia, a plena llum del sol. Són paraules inèdites, mai sospitades, car no existeixen per natros. Desapercebudes, potser, ignorades, potser, com tot allò que hom, després d’un gran ensurt, obvia, no veu, no té, corprès.
L’ortodòxia és una collonada. La lògica és una altra història, car no té res a veure amb l’ortodòxia. Per entendre’ns d’entrada seré breu i concís: La lògica fa trontollar qualsevol ordre basat en els límits, car si aquest es recolza en un sistema incoherent, per molta estadística intraespecífica que li doni volada, la seua desfeta és