Per bé que la ciència mèdica avança i és una sort, l’efecte dels medicaments fa molt suportable aquest meu dolor intercostal que, de fet, és un esguinç. Val a dir que no tinc cap fisura a les costelles: Del contrari, ja m’han advertit que la situació ‘de repòs’ seria més trascendent. No hi vull pensar.
Esta mateixa nit plourà ací, a esta frontera imaginada que anomenem el Sénia. Los diferents mapes meteorològics que he consultat coincideixen tots en una cosa: Plourà a partir de les dues. Jo suposo que demà, quan passe per la cooperativa a cercar el 15-15 que esta vesprà he encomanat per telèfon a l’Agustí, voré el
A les quatre pensava que no eixiria mai de casa. De fet, encara ara porte les bambes mig descordades. La nit abans m’havien diagnosticat justament això mateix, però aleshores no m’havia alçat sense poder respirar a penes del dolor a la zona del cor. De l’ambulància estant, un infermer m’advertia que ell va passar per
https://ca.goteo.org/project/flors-de-pedra Quan he acomiadat a ma germana, que pren el bus cap a Barcelona, li he donat el llibre que fullejava. És un poemari d’en Manel Mas, més amic que conegut per allò que és un home sincer i això és el que importa a l’hora de passejar pel món. Poemes sense versos, una cadena
La vespra del diumenge ascendeix enlloc de davallar, explora sense conquerir, s’endinsa i no es trasllada del tot dins la fosca de la nit. En algun moment del silenci vam percebre esta tarda, potser en una lectura efímera, en una migdiada llarga, en un dibuix mandrós o una conversa de sobretaula. Diria que les notes
El pla horitzontal d’una copa d’aigua vista des de l’alçada de l’aigua. Pensar una metàfora absurda, passar una estona.