Migdia
24 d'octubre de 2017
0 comentaris
Després de les hores relliscant pels roquissars, los meus peus s’eixuguen i los còdols m’escalfen tomba i tomba. Entre el cel i la mar, aquell final es diu horitzó i sembla blau però és invisible. La música és l’onada, una i una altra, i tinc orinera, son i gana. (Esta rima no estava pensada). I