Què ho fa?
31 de març de 2017
0 comentaris
Què ho fa que les cases rònegues m’agradin més que qualsevol casa actual o futura? Jo ho sé, però callo.
Què ho fa que les cases rònegues m’agradin més que qualsevol casa actual o futura? Jo ho sé, però callo.
Este matí, com tants altres matins, abans de prendre la ruta cap a la feina, he anat a vore el mar. Al mar, l’alba. Al secans d’Ulldecona o a la serra, la posta. Sovint, sovint, és així. I me’n sento molt agraït.
Hi ha carrers que munto i hi ha carrers que baixo. A Traiguera, per exemple, este carrer sempre el faig de muntada.
Aprendre a fer popar les cries més despistades és una experiència, com se sol dir, única. I ma filla ho fa molt bé.
Si en un ensec les forces m’abandonéssin i la perspectiva de les coses s’enterbolís, no dubtaria en jaure a terra com una serp, amb les cames estirades i procurant mantenir el control de la respiració en la mesura que pugués. I esperar.
Caure en desús és un fet circunstancial, més o menys indefinit en el temps. Fer caure en desús és una altra història. Los nostres carrers, com este de Traiguera, són un testimoni actual d’això que he escrit.
No es diu ‘tatano’, sinó tatà. I heus ací un tatà que no es paga amb diners, sinó amb somriures.