En primer lloc, a propòsit de la qüestió del referèndum del 2014, Puig respon que no és una proposta política sinó un pla de jubilació del Sr. Carod. Pot semblar molt enginyós i segurament molt adequat per a un espai com E-notícies, però no és precisament la millor manera de cuidar les relacions amb ERC. Algunes persones de CiU continuen instal·lades en una prepotència que no fa cap favor al país. En segon lloc, Villarroya diu que autodeterminació i independència són sinònims, cosa que tots els lectors d’aquest bloc sabeu que no és certa. Ens podem autodeterminar i decidir que continuem dins l’Estat espanyol; la qüestió és la sobirania, que és allò que nega Villarroya quan diu que en un eventual referèndum haurien de votar tots els espanyols. Puig té l’habilitat de respondre que en el de l’Estatut van votar només els catalans, cosa que desmunta l’argument de l’adversari, però rebaixa el concepte d’autodeterminació quan assegura que els catalans ens vam autodeterminar en el referèndum de l’Estatut l’any passat i ens autodeterminem cada cop que hi ha eleccions. És el mateix que diuen els socialistes, i per tant, CiU continua més a prop del PSC que no pas d’ERC. Puig també diu que cap límit constitucional podrà aturar la voluntat de Catalunya de dotar-se d’un nou estatus jurídic constitucional quan aquesta sigui la voluntat de la majoria, cosa que de moment, segons ell, no és possible.
Efectivament, l’aposta de CiU és per un nou model d’estat de tall confederal (no pas federal, com Puig explicita en un altre moment del debat) i així mateix ho expressa. Automàticament la moderadora planteja la reforma constitucional, com era d’esperar, però el desoncert arriba amb la resposta de Puig: CiU aposta per no tocar-la perquè si es fa segurament serà en contra dels interessos de Catalunya. Aleshores, com vol fer aquest canvi en el model d’estat i amb qui? CiU, com PSC i ICV, veu més viable una reforma de la Constitució que no pas un referèndum de secessió. Jo ho vaig dir arran del míting d’Artur Mas el passat 20 de novembre: CiU buscarà el consens amb PSC encara que sàpiga perfectament, perquè López Tena mateix els ho ha explicat, que la reforma en qüestió és inviable o en qualsevol cas menys viable que la independència. Si més no, jo tinc l’esperança que hi hagi un punt de trobada en la recuperació de la sobirania.
Només els qui pensen que els catalans ja som sobirans veuen innecessària una consulta democràtica per a la recuperació unilateral de la sobirania. I sobirania vol dir que allò que no es decideixi a Europa ho decidim nosaltres, i que l’Estat espanyol ja no té capacitat d’intercedir en les nostres decisions. Si decidim fer alguna cosa conjuntament amb l’Estat espanyol, ho farem amb el dret de desdir-nos en qualsevol moment. Si estem d’acord en això, no veig per quin motiu no es pot fer un referèndum l’any que ve mateix. I en aquest sentit, la confusió i el missatge contradictori de CiU és preocupant i espero que quedi resolt al proper congrés. Costa d’entendre Puig quan diu que la hipoteca del passat per a CiU era modernitzar Espanya i que ara això ja s’ha fet (exactament el que Mas va dir el 20-N), i que ara toca una altra cosa. Quina? Canviar el model d’estat. I jo em pregunto: quina diferència hi ha? I, un cop més, com ho pensa fer?
Abans parlava de prepotència i la veritat és que hi ha un moment del debat que no té pèrdua, i és quan Puig afirma per introduir la seva resposta: “Vamos a hacer-lo más corto i será la última vez que me interrumpa. Gracias.” Pot semblar molt segur de si mateix. Pot semblar que Puig marca unes regles clares per al debat i que desqualifica l’interlocutor per eixelebrat. Però, és clar, aquest edifici s’enfonsa i Puig perd el crèdit que ell mateix ha arriscat quan ell també interrromp l’adversari. Allò que podia haver semblat seguretat desemboca en prepotència i mala educació.
I acabo amb un article de Josep Maria Pasqual que he repescat d’El Punt i que em sembla molt avinent per al debat que estem duent a terme aquests dies. El va publicar el passat 26 de novembre amb el títol “Les penúltimes eleccions a Corts espanyoles”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No he escoltat el debat però segons el que tu mateix dius, el Puig se’n surt prou bé. No li demaneu més a CIU, el seu posicionament respondrà sempre a la estratègia de cada moment segons vagin evolucionant els esdeveniments. Penso i ho celebro que parlem molt d’independència, però, potser sóc pesimista, a vegades crec que ja farem prou si salvem els mobles.
Quan hi ha foc creuat, els tontos inutils que es posen pel mig, i si a més enlairen un llençol blanc, són els més perillosos de tot. Liar-la i fer el mec encara és pitjor.
Jo coneixia un senyor, el senyor Joan P., del Ripollès, que es feia dir "independentista", des de que va conèixer l’Àngel Colom i que prosperà, a la seva manera. Va participar, com a notari, d’un compromís entre un ministre espanyol molt amic seu, del Psoe, i un patriota pancatalà, a qui amenaçaven/demanaven, estil Bolaño, cedir per les bones a la Sexta, l’invent de la parella de la Chacon i del Zapateru que quan guanya diu que guanya Catalunya, la frequència d’emissió i recepció de Tv3 al Pais Valencia durant 20 anys.
Resultat: ja no es rep a Alcant i resta municipis de les comarques del Sud.
El Senyor Joan P. (P de Puigcercós,) no ha obert boca. Com quan va fer baixar, en 5 minuts, la bandera catalana d’una conselleria.
Aquests són els fets. I les paraules s’han quedat en que ens duen a la independencia, fent excursions, posant-se corones d’espines, fent calçotades i, sobretot, fent president de Catalunya al Sr. Montilla o al Sr. Maragall, immediatament després de perdre estrepitosament sengles eleccions catalanes on eren favorits indiscutibles a priori, però on van fracassar.
Compari, compari, diu el Sr. Climent. Fa anys, amb el Sr. Zaplana i en una ofensiva de foc molt pitjor que el d’ara, va passar per allà, sense fer xerrameques, un tal Sr. Jordi P. (de Pujol) i va estabilitzar-ho tot: es va seguir emetent i rebent perfectament Tv3, el 33, i Catalunya Radio.
Potser el Sr. Zaplana també es tant independentista dels Països Catalans com el Sr. Montilla? Potser.
O potser, els tontos inutils d’ara, han fracassat, novament, i han aconseguit, volent o sense voler, desfer encara més la reconstruccio nacional catalana?
Sembla clar.
Per a que serveix ERC? per a esquarterar i incomunicar els Països Catalans i per a donar patent de cors a l’independentista Montilla.Federal, segurament.
Mes boira, que hem de tapar aquesta cagarada!
mes boira, mes.
De derrota en derrota fins la independencia final. Unitària i espanyola, ésclar.
P.S.- Ja tenim explicacions de Treserras,Puigcercos,Carod,Ridao,Vendrell i la mare que ens va parir?
Seguim esperant.
Mentre boira, boira., que fa molt fred.