Sembla que en la qüestió de la Carrasqueta, el PP fa la feina bruta de tancar repetidors, el PSC-PSOE calla amb complicitat perquè ja els deu semblar bé i a qui toca el rebre és a ERC per mantenir i no trencar immediatament l’acord de govern amb el PSC. Vicent Partal detalla avui al seu Mail Obert on s’ha equivocat el conseller Tresserras en les negociacions amb el govern valencià per la recepció de TV3. La pilota és ara a la teulada d’ERC i un servidor espera reaccions i explicacions. Cert és que la recepció de TV3 al País Valencià importa molt poc al PSC-PSOE de Joan Ferran i companyia, però és que la companyia inclou el president Montilla. El pols amb el PSC ens ofereix una nova sacsejada en un moment en què Montilla admet que les relacions amb Zapatero són complexes, però, lent com ell sol, també diu que és aviat per dir si Zapatero està fallant a Catalunya. Ja fa temps que ens ha fallat, president. Posi’s al dia.
L’editorial d’El Punt escriu: “D’acord, el que ha fet el govern valencià del PP és un acte hostil, cínic i partidista. Però el paper dels catalans ministres espanyols d’Indústria i del nostre govern ha estat galdós, o potser la demostració que no pot ser de cap altra manera.” “Han començat per Alacant, però continuaran. Què farem des de Catalunya? Què farà el nostre govern? Aixecarà la veu el nostre President? De moment TV3 s’ha deixat de veure al sud dels Països Catalans.”
Marta Lasalas escriu a l’Avui sobre “l’abstenció com a resposta”. Segons ella, “No hi ha dubte que aquesta serà una opció tan legítima com qualsevol altra i que tindrà el mateix dret a reclamar respostes.” Sí? Si parléssim d’un vot en blanc hi estaria d’acord, però realment qui no va a votar té dret a reclamar respostes?
L’enunciat d’avui al Propostes després de l’1-D de Vilaweb té com a protagonista Xavier Vendrell, que diu que les plataformes pel dret de decidir haurien de convocar els partits per pactar un programa de mínims. Si la tendència dels primers cent vots no canvia, sembla que l’acord amb l’enunciat és superior al 90%. Per tant, aquelles opinions que veien en aquest gest un intent d’apropiar-se les plataformes de la societat civil han de considerar el consens amb què compta la idea. Després de l’1-D, Mas va sentir-se legitimat per convocar Montilla a una cimera; Ridao, en canvi, i avui veiem que també Vendrell, proposava que sigui una entitat com la PDD qui ofereixi l’espai de consens necessari. Francament, la PDD, Òmnium Cultural o fins i tot la Xarxa de Blocs Sobiranistes estan més legitimats per dur a terme aquesta tasca que no pas la “casa gran del catalanisme”, que té partit pres, con si diguéssim. Una carta de Xavier Rossell-Aparicio a El Punt insisteix en aquesta línia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) Qui no voti, que no es queixi!
2) Ratifico el teu darrer paràgraf: la "Casa Gran del Catalanisme" és la PDD, Òmnium Cultural i/o la Xarxa de Blocs Sobiranistes, no pas Convergència.
Una abraçada
ERC rep i més que hauria de rebre quan al PV fa el discurs de "voteu-nos que nosaltres ho arreglem tot des de Barcelona i Madrid", i després res de res.
Alguns no ho entenen…a mi això del "pols amb el PSC" no em diu res, els fets són que s’ha privat a gent del país de la recepció del canal del nord i, el pitjor, s’ha demostrat nul·la capacitat o voluntat per imposar-se a l’espanyolisme imperant.
Vist això, tan me fan les pseudobatalletes entre el Montilla i els companys de coalició. Tan me fan ja. Perquè els fets són aquests, ens l’han clavada per rucs i ara mateix que es parli encara de si abstenció, o si vot en blanc, o si casa gran o si pols amb el PSC m’enrabia profundament, és com fugir d’estudi.
Soc una persona que ha deixat de veure la televisió amb la que m’he criat, que parla amb la llengua en la que pense i parle. Soc un català del sud que ha deixat de veure una televisió que, amb una qualitat bona tot i que en els darrers temps ha empitjorat. Una televisió que considere meua, perquè la que es fa ací no es deixa veure, no té un mínim de qualitat ni d’imparcialitat.
Això sí, el que tinc clar és qui ha tancat el repetidor que ara no me deixa veure la televisió amb la que m’informava o m’acompanyava mentre menjava. El veritables responsables han estat el PSOE per omissió, perquè durant els anys que va manar amb majoria absoluta o no, tant al País Valencià com a l’estat, no va desenvolupar una normativa que contemplara la situació amb que estaven la xarxa de repetidors que els valencians vam pagar, i el PP que ha fet el que sap fer, feixisme, coaccionant i silenciant aquells que no es pleguen a el que ells volen.
Ara el PP, però també abans Barrionuevo i Lerma han entrat als repetidors per tancar-los.
Que la pols no us cegue els ulls i no us deixe veure els veritables feixistes.
Salutacions des del sud del sud.
No em sembla malament, o, millor, em sembla molt oportú que s’aclareixi com ha anat el tema. Sense, però, arribar a les cavernes i haver de començar a discutir la proto-el que sigui que vulgui justificar que des d’un govern que es diu modern i en democràcia es puguin arribar a fer, i s’en facin de coses com les que va fent el PP al País Valencià.
Hi ha altres exemples, però ara parlem d’aquest tancament d’un repetidor, que tenen nasos de dir-lo ara "ilegal" però legítim, menystenint les aportacions populars (en el sentit de poble), els drets ciutadans i humans bàsics, i que vivim al segle XXI i sabem com va això dels poders socials i polítics pel que fa als mitxans de comunicació i informació.
A banda que sobre legalitat, legalisme i llei, crec que l’actualitat política demana alguns bons aclariments, i que trobo presenten una noció de llei que considero no acceptable, si és que en tinc prou amb la exigència de respecte d’uns drets bàsics, i el fet que les lleis les fem persones, com a criteri d’acceptació o rebuig.
I em sembla fonamental, per una banda el fet que sembla no tinguem eines de control del mal govern, les tenim? Entenc que és acceptat sense gaire dificultat que un govern que ataca drets bàsics és un mal govern. I suposo que hem de fer per a que un mal govern assumeixi responsabilitats, canviï, i si cal plegui.
Per una altra banda, en les reclamacions d’acció política a partits, o altres entitats, afegiria reclamació als ciutadans, com és que fem una plantada de debò? No sé ja què és el que estem esperant veure.
Sobre les eleccions centrals penso que ens cal saber el valor i el paper de les diferents opcions de vot en la lley que mana sobre aquestes eleccions. I també penso que fóra interessant fer previsions de "moviments mediàtics" (vull dir que hauríem de trobar vies efectives de poder contestar les desinformacions que considerem importants).
Per a treballar el tema de la teva campanya m’he fet una imatge. Primer ens mirem les diferències que hi ha entre plantar-se i quedar-se plantat.