Tot i els meus esforços per
lluitar contra l’abstenció des d’aquest bloc proposant un vot
nul organitzat, la veritat és que la primera línia
política del país no m’ho posa fàcil. D’una
banda, el president de la Generalitat entra en lamentables disputes
de pati d’escola dient a Artur Mas que ell ha intentat dues vegades
ser president i no se n’ha sortit, i que en canvi el socialista ho
ha aconseguit a la primera. Francament, els socialistes ja poden anar
buscant un altre candidat perquè Montilla no hagi de repetir.
Si prefereixen forçar la màquina i el tornen a
proposar, la continuïtat de la pèrdua de vots està
assegurada. D’altra banda, precisament Artur Mas, que com a líder
d’un partit suposadament nacionalista hauria de tenir una gran
ambició nacional, no té altra pensada que proposar una
refundació del catalanisme. Potser quinze o vint anys enrere
hauria tingut sentit, però ara que tenim sobre la taula el
debat de la independència, ara que Carod ha deixat caure allò
del 2014, ara que Ibarretxe posa un referèndum damunt la taula
per l’any vinent mateix…, francament, quanta gent de CiU està
il·lusionada amb això tan vague de refundar el
catalanisme?
Al Principat, com al País Basc,
també parlem de referèndums. Però resulta que no
hem après la lliçó i volem repetir el de
l’Estatut. Pasqual Maragall ha reconegut finalment que va plegar per
ordre de Zapatero; si tingués un mínim de vergonya
desapareixeria de la vida pública, però no ho fa. I no
només això, sinó que encara proposa coses
pensant-se que algú li seguirà el joc. No se li acut
res millor que repetir el referèndum en cas que el TC tombi
l’Estatut. Repetir-lo? Per què? Amb la mateixa pregunta? Això
és com reconèixer que la voluntat expressada pel poble
és paper mullat. Això és no tenir cap respecte
pels qui van votar favorablement. Si està votat i l’Estat no
l’accepta, el que s’ha de fer no és repetir la votació
sinó desobeir aquest coi d’estat que està completament
deslegitimat, acabat, desestructurat. Però ve’t aquí
que ha trobat algú que li fa cas i que no veuria malament això
de repetir el referèndum. Qui? Ni més ni menys que
Artur Mas. Uns i altres, qualsevol cosa abans de parlar clar i de
posar la qüestió de la independència sobre la
taula. No m’estranya que la gent deixi de votar i els acabi engegant
a tots. Però malgrat tot, em resisteixo. Continuaré
proposant que la gent voti. Si pot ser un partit, un partit; i si no,
un vot nul organitzat. Però haurien de ser els abstencionistes
els qui donessin una empenta a aquest debat.
Artur Mas encara pot reconduir aquest
error estratègic. La proposta d’elaborar una llei de consultes
populars és un bon principi per salvar els mobles. La cosa
neix del Cercle d’Estudis Sobiranistes d’Alfons López Tena,
que comença a donar resultats. Dijous passat un seguit de
blocaires convocats per en Dessmond (Itching
like grass) vam sopar amb ell a l’Espai Sargantana de Badalona.
Les dues línies d’actuació del Cercle són, en
primer lloc, demostrar que els interessos econòmics catalans i
espanyols estan en conflicte i que, per tant, qualsevol català
o catalana que doni suport polític al nacionalisme espanyol
està llançant-se pedres a la teulada (missatge
intencional per al PSC); i en segon lloc, que el nou marc legal de
l’Estatut permet la celebració d’un referèndum. Per
fer-lo cal aquesta llei que ara s’ha demanat. L’experiència en
l’estratègia d’aigualir les coses que ens ha deixat l’Estatut
ens fa ser més que prudents, però existeix l’opció,
un cop feta aquesta llei, que la repetició del referèndum
de l’Esatut no sigui exactament això sinó una consulta
que legitimi el Govern de la Generalitat a iniciar negociacions amb
l’Estat de cara a la independència.
De moment, però, els socialistes
bascos ja han respost com a nacionalistes espanyols davant la
proposta d’Ibarretxe. I els socialistes catalans continuen practicant
el funambulisme. Ara dono suport a les eleccions, ara hi voto en
contra; ara dono el vistiplau a una llei de consultes populars, ara
ja veurem què en penso. Al País Basc posen com a excusa
la violència d’ETA, però al Principat no hi ha
violència i tampoc els dóna la gana de donar la veu al
poble. Els catalans i catalanes necessitem un president com
Ibarretxe. Montilla està moralment obligat a tenir en compte
les dades del CEO (que parlen d’un 50,9% de partidaris de tenir un
estat propi!!) i donar la veu al poble. Si no ho vol fer, si es
resisteix a fer aquesta consulta per sortir de l’atzucac, que plegui.
Si en Mas diu que ell vol assumir el full de ruta cap a la
independència, que ho digui ben clar i es deixi de refundar
històries. Si ni l’un ni l’altre volen fer el pas, no tenim
més remei que continuar donant suport a ERC fins que tinguin
la presidència de la Generalitat. I mentrestant, podem
continuar debatent quin paper han de tenir els partits i quin la
societat civil. Com tindrem abans l’estat propi? Deixant el procés
en mans dels partits o en mans de la societat civil? Hi ha més
independentisme dins dels partits o fora d’aquests? I si ho empenyem
tot alhora i ens assegurem el tret?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què us semblaria una Abstenció ACTIVA? El que proposaré a continuació implica una important mobilització de mitjans i persones però els resultats podrien ser també d’un gruix considerable. Abstenir-se de forma activa seria no anar a votar però sí signar un manifest de rebuig a la SITUACIÓ ACTUAL A CATALUNYA, lligant-ho amb el dret a decidir del poble català. i signar-ho a les portes dels principals col·legis electorals. Implicaria tenir gent disposada a recollir signatures durant bona part del dia. Però aquesta collita podria assentar les bases, a la vegada d’un moviment o plataforma nacional de ciutadans que aposti pel dret a decidir… En parlem?
Sempre he pensat que en Maragall és un impressentable,hi ha quantitat d’anècdotes o proves, d’altra banda sempre t’expresses com si el 80% de catalans fossin de pedra picada i resulta que tenim una societat i un consciència nacional de pa sucat amb oli. Altra cosa que els suposast independentistes i nacionalistes podrien tenir més collons.
Abans que no votar, jo, que em considero abstencionista, estaria disposat a votar nul amb el missatget aquell proposat. El que passa és -diga’m pessimista- que cada dia ho veig més negre, quan se suposa que ho hauria de veure més clar. No veig la sortida de l’atzucac del que parles per enlloc. Com molt bé dius, als bascos i les basques els neguen el dret a decidir emparant-se en ETA, i aquí -que ni tenim ETA ni tenim res- no només no ens deixen decidir sinó que fins i tot, l’Estatut aquell tan retallat a Madrid, "l’Estatut de la vergonya", ja perilla.
No ho sé, tu. No en tinc ni idea de si el més adequat és un vot nul organitzat o una abstenció organitzada. Això sí, del que n’estic segur és de que si l’estratègia a seguir consisteix en confiar en ERC "fins que tinguin
la presidència de la Generalitat", ho tenim molt magre. No confio pas en la botiflerada; més aviat estaria més a prop de la tesi de deixar el procés en mans de la societat civil. "Sols el poble salva el poble".