Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

24 de setembre de 2007
2 comentaris

(Maragall dimissió) Atenció al proper baròmetre d’opinió política

El
darrer baròmetre d’opinió política es va donar a
conèixer el passat mes de juliol i recollia les dades d’un
treball de camp realitzat entre el 18 de juny i el 2 de juliol. L’any
passat, el baròmetre d’octubre va recollir les dades entre el
26 de setembre i el 9 d’octubre. Per tant, suposem que les dades que
es donaran a conèixer a l’octubre són a punt de
començar a recollir-se. En aquesta ocasió el baròmetre
té un interès especial perquè a la pregunta 28
(com creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i
Espanya?) s’hi podrien veure reflectides diverses qüestions que
han saltat al debat social i polític aquests tres darrers
mesos. I perquè ja al juliol els qui volien un estat
independent (16,9%) i els que el volien dins d’una Espanya federal
(34%) sumaven el 50,9%. El total de partidaris d’un estat propi puja
a cada nou baròmetre, i cada cop són més els qui
entenen que un estat dins una Espanya federal ja no és
possible i opten per un estat independent dins la UE.

Després
de les apagades de l’estiu, dels problemes amb la Renfe (amenaça
de vaga inclosa), de la irrupció del Cercle d’Estudis
Sobiranistes, del debat sobre l’horitzó del 2014, de les
plataformes sobiranistes dins d’ERC i de CiU, del seguiment dels
casos d’Escòcia o Flandes (que avui centra l’editorial
de l’Avui
), de la ministra Chacon que convida a sopar pagant
nosaltres, de la quantificació del dèficit fiscal feta
per Alfons López Tena, de la crema de fotografies reials i
tantes i tantes altres coses, el proper baròmetre no pot sinó
reflectir un creixement del suport a la independència. La
qüestió és saber la quantitat de l’increment.
Arribarem al 17% i prou? Farem un salt al 20%? Quant sumarem amb els
qui volen un estat dins una Espanya federal? I a quin percentatge
quedarà reduït el grup que demana continuar amb la
situació actual, és a dir, ser una comunitat autònoma
i prou?


La
voluntat de tenir un estat propi empeny i pressiona. I d’aquí
les inevitables tensions internes a CiU i també a ERC. I els
qui encara no han obert el debat que no es pensin que són més
llestos perquè s’estalvien disputes. Que no es pensin que
podran aprofitar-ho per donar una imatge de centrisme i moderació.
Em refereixo sobretot a ICV. Mentre el partit es manté força
al marge del debat, persones com Antoni Garcia han passat a militar a
ERC i des de les bases es van adoptant posicionaments individuals,
discrets, modestos, però que van condicionant futurs
posicionaments de partit. El proper 8 d’octubre, al programa de 8TV
Amics,
coneguts i saludats

tindrem ocasió de veure qui són els protagonistes
d’aquest debat. Qui no hi sigui quedarà desplaçat d’un
debat social i polític que cada cop atreu a més
persones. La qüestió és liderar aquest procés
o anar-hi a remolc. I la qüestió també serà
donar a aquestes dades, siguin les que siguin, la importància
que es mereixen. Tant per part del Govern com per part dels mitjans.
Perquè si el Govern diu que un de cada cinc catalans vol un
estat propi cal plantejar al 34% que vol l’estat dins d’una Espanya
federal que Espanya no es vol federar i que han de decidir-se per
alguna altra solució. Amb aquesta demanda social, cap estat
democràtic es pot permetre no fer una consulta.

  1. Assenyales una cosa que em preocupa. És d’ús habitual fer contraposició entre independentisme i moderació. I una mica ja ens entenem amb aquest ús, per molt estrany que el trobi.

    Però passa alguna cosa així, i relacionada, amb la contraposició que alguns fan entre radical i bo. Que es presenta l’independentisme com a dolent i la moderació com a antiindependentisme i pasotisme. Però no es veu prou clar perquè ho camuflen aquestes paraules i sobretot buidor que hi voldrien alguns.

    De manera que ens pensem que un pasota o un antiindependentista és un moderat (allò de centrista també ho deixo per a una altra estona), i com a tal és bo; i que un independentista és una persona sense mesura (?) desmesurada (?) inmoderada (?), o alguna cosa així i com a tal és dolent.

    Es va aclarint el panorama, bones previsions, diria jo.

  2. Jo crec que a IC no es pot obrir el debat. Perquè hi hagi debat entre la militància, cal que hi hagi militància. IC és com ara Unió: un partit de càrrecs a les institucions. Que els ha aconseguit sent ñla marca blanca del Psc durant amplis períodes de temps. Si enceten el debat … no hi hauirà ningú per fer-ho, dit des de la més profunda tristesa per ser així

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!