Una visió panoràmica de la situació ens diu que a Catalunya hi ha un partit amb 23 diputats que acaba de posar punt final a l’etapa de reformes estatutàries. Un altre partit, amb més representació encara al Parlament, que es mou bàsicament en el regionalisme, però que si se l’empeny a la disjuntiva de decidir-se per la sobirania o quedar fora de la representació nacionalista segurament faria el pas (o perdria vots a cabassos). Un tercer i nounat partit que captaria el vot independentista en cas que ERC no respongués com s’espera. Això quant a representació parlamentària. En la societat civil, tenim nombroses organitzacions independentistes i una plataforma amb una gran capacitat de mobilització que va quedar demostrada el 18 de febrer i que té prevista una nova concentració per dissabte a les sis de la tarda. Tenim també un context peninsular favorable amb el procés de pau obert al País Basc i el BNG al govern de Galícia, un cop Zapatero ja ha dit a tothom fins on està disposat a arribar amb els estatuts. A això hi hem d’afegir un context europeu amb una Unió que acaba de reconèixer un nou estat fruit d’un procés democràtic a Montenegro, i que demostra la plena normalitat i vigència d’aquests processos. A partir d’aquí, què tenim davant nostre?
Davant nostre tenim una convocatòria de la PDD per dissabte i potser algun altre acte al qual cal donar suport perquè puguem aturar l’estatut i començar a parlar d’un full de ruta per a la independència; cal posar punt i final a la carrera política del president il·legítim Maragall; votar NO massivament el 18 de juny. Donar suport a les forces polítiques sobiranistes en les properes eleccions i exigir un referèndum per l’autodeterminació encara que la majoria social estimada no sigui suficient. Cal convocar i perdre un primer referèndum.
El procés és en curs i no l’aturarà ningú. I al final d’aquest procés, com si res, tornarem a la vida de cada dia, a treballar, a viure. Com tothom. Ara estem cridats a protagonitzar la història i cal que tothom hi posi el seu gra de sorra pacíficament però amb contundència; sense por. Ens trobarem dissabte a Barcelona i provocarem un col·lapse monumental a la ciutat que tornarà a desbordar totes les previsions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!