a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Abat Cassià

Sense categoria

Escric avui amb la convicció de compartir amb molta gent el sentiment d’estima cap a la persona de l’Abat Cassià M Just.

He
estat afortunada de poder conèixer Montserrat des de dins i per tant he
tingut contacte amb moltes de les persones que hi viuen i totes elles
m’han fet adonar de la profunditat del ser, independentment del grau de
creença.

L’Abat Cassià deixarà a la memòria de tots la seva empremta de serenitat, valentia i esperança.

M’emociona el seu record de persona amb una bonesa infinita.

Rellegint
escrits seus, he trobat un article de l’any 1979, “Per conviure cal
Viure”, on escriu sobre els homes i dones que han reeixit a trobar el
seu camí vers una vida de plenitud. I diu així:

(…) La
primera característica que més m’ha colpit i que és per a mi una pedra
de toc de la seva autenticitat és que són homes i dones que respiren
una pau i una alegria molt fondes, introntollables. No vull pas dir que
no passin sofriments i contradiccions. Els passen, i grossos. Però si
que hi ha en elles un clima habitual que és com un coixí de serenitat i
de fermesa invencibles (…).

(…) La seva joia de viure no depèn del que fan o del que tenen i menys encara de l’opinió dels altres, sinó del que són (…).

(…)
Aquestes persones tenen, encara, un do envejable: la facultat de veure
i de fruir més amb el be que amb el mal que hi ha en els altres; i
aquesta qualitat no és freqüent. Són uns obstinats de l’esperança (…).

Així era el Pare Abat Cassià M Just. Una persona admirable.

Descansi en pau

*Carme

Imatge:

Bateig de la Judit,

Pasqua del 1986

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.