a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Sant Tornem-hi

Sense categoria

El primer que et surt quan penses en demà és això de quina mandra!

Llavors recordes que quan no faci ni deu minuts que ets a l’escola ja
et semblarà que no has estat fora. Tot s’encadena i l’energia dels nens
i nenes s’encomana.

Encetem el tercer trimestre i sembla que
faci molt poc que vam començar el curs, el temps passa volant i l’hem
d’aprofitar estant el màxim d’estones bé.

És allò de que la felicitat no és una estació de destí sinó una manera de viatjar, oi?

Si
tens la sort de ser mestra i que t’agradi de fer-ne ho tens més fàcil
perquè la manera de viatjar serà sempre plena de sorpreses i emocions
compartides.

Els nens i nenes tenen un món interior fantàstic. Ara abans d’acabar el trimestre, una nena de segon, 7 anys, em va dir: saps
Carme? ahir vaig escriure una carta als reis, perquè com que els reis
ho veuen tot, segur que trobaran la meva gossa que fa molts dies que
s’ha perdut.

Ho vaig trobar extraordinari. I em
preguntava si els adults som sempre conscients d’aquest material tant
sensible que tenim entre mans.

Em preguntava si sabem estar a l’altura les expectatives que tenen els infants.

Massa sovint anem enderiats amb les coses “importants” i ens oblidem de perdre el temps amb els fills o amb els alumnes.

Ara
aviat tindrem una nova llei d’educació. En comptes d’una hora més
d’espanyol haurien de posar-hi això: una hora a la setmana per perdre
el temps plegats.

  1. Jo també sóc mestre i avui he dedicat el primer quart d’hora a escoltar les seves vacances i a fer-los preguntes sobre els llocs visitats i el que han fet. De vegades noto que com que a casa no els fan cas es moren de ganes d’explicar-me coses i penso que és molt important escoltar-los.
    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.