El cas del president del FMI torna a posar damunt la taula com n’és d’injusta la societat que tenim. Aquest degenerat, igual com tants importants senyors del món de les finances, de la indústria militar, del sector de l’energia, els manaires dels esports, els estadistes, ens amenaça amb un escac a l’economia, per boca i veu dels seus i dels mitjans (també seus), si es decapita el FMI. Que funciona sol? O és que fa el que vol? I tan important senyor no deu pas haver de demanar res en aquest món, s’ho pren i au!
Aquest és el seu món. Un món de silenci davant la impunitat dels càrtels del poder, dels responsables del desequilibri social, autèntica causa de qualsevol inseguretat. Al paio aquest encara se’l respecta -malgrat viure en l’era del gènere!-, és un dels amos. Ningú en fa el “linxament” mediàtic que tan bé munten els mitjans quan convé a qualsevol xoriço encorbatat. No, aquest encara té butlla, l’estafador.
Per què no fan controsl antidopatge per sorpresa a les grans corporacions, a les festes de luxe d’aquests móns de déu i el dimoni, a les trobades de reis o a Davos quan s’hi apleguen? El Tour esdevindria un joc de nens.
La democràcia vigent empara aquesta vergonya global i continua condemnant els pobres -que cada cop n’hi ha més- a la misèria. Visca la retallada!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!