L'Aleix a ca la Toca

El regionalisme catalunyista o valencianista o mallorquinista o… que ens domina és la mostra d’una realitat imposada i d’una opció acceptada, de grat o per força. Sempre he tingut clar -i ara cada cop més i més- que una cosa són les declaracions genèriques de les organitzacions polítiques o sindicals i una altra molt diferent la pràctica política. Així, és evident que ERC té un ideari on es parla d’independència -i potser en algun raconet, de Països Catalans- i una altra cosa ben diferent és la pràctica política on no hi ha ni rastre de l’aplicació d’una política independentista o d’un projecte nacional. Les forces polítiques que ens diuen representar arreu de la nació, en els respectius parlaments i governs autonòmics, totes, sense excepció, fan política per a aquest àmbit. L’única diferència rau -i és important, no hi ha dubte- en si el seu marc és precisament autonòmic o si és estatal.
En aquest sentit, cal que ens preguntem si “Ens han guanyat / Hem perdut… la partida ?”

(Segueix)
I jo diria que les dues coses, però en la mesura que ambdues van en el mateix sentit, ens han guanyat -o, si som optimistes, ens estan guanyant-, donat que les autonomies són el marc d’acció política. Per a una nació, aquesta és una clara visualització de la derrota, total, parcial o transitòria, però derrota.
Fixem-nos en un tema gens teòric, ben pràctic: la Diputació de València ha censurat unes imatges que poden tenir relació amb el Cas Gurtel que formaven part d’una exposició periodística sobre l’actualitat.
Davant d’un fet com aquest, les opcions autonomistes, es mostren -si se n’assabenten o algú en fa esment- solidàries i respectuoses amb el marc autonòmic, no ingerents. Les opcions estatals, si algú els ho esmenta actuaran com a partit d’estat. En qualsevol cas, ningú farà res, dirà res, promourà res. Tot i que els responsables, precisament perquè són partits estatals -PP, en aquest cas- ells sí que actuen d’acord davant de les crítiques. Què passaria si les forces que es diuen del catalanisme, a Catalunya o a les Illes, demanessin explicacions al PP per aquest fet? Es mostressin solidàries activament, proposant accions, declaracions, mobilitzacions, dimissions? Allò que passaria és que s’evidenciaria que som un país i que davant hi tenim l’espanyolisme.
Ara tot són excuses i pràctiques anacionals. Només ha faltat l’agudització del discurs catalunyista a l’entorn de les consultes. Ara ja no hi ha matisos. La burgesia catalunyesa, amb el seguidisme d’altres sectors, està treballant per al seu terreny i en contra dels Països Catalans. I no oblidem que dels Països Catalans ho som tots, tant si som de Fraga, de Sueca, de Tàrrega, de Falset, d’Es Mercadal o de Baó. Per tant, si algú diu que fa o vol fer política de país cal que actuï en conseqüència i que a les institucions d’arreu de la nació es comenci a visualitzar com a propi i real el mapa dels Països Catalans, i que les autonomies les aguantin els unionistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!