L'Aleix a ca la Toca

Com si haguéssim entrat en un inacabable túnel al que no hi ha manera de veure la claror de l’altre cap, els cínics que es diuen d’esquerres i catalanistes han inaugurat avui, 3 d’abril, la carretera nova que ajunta Torelló, a Osona, amb la zona de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.
Cínics, mentiders, còmplices de la destrucció del territori i de la depredació capitalista, els senyorassos -i les senyorasses- del tristpartit principatí han tallat la cinta de la carretera necessària per garantir la penetració del model metropolità de Barcelona, inventat pels franquistes, beneït pels convergents i aplicat pels sostenibles insuportables de la demagògia institucionalista.
Avui s’ha fet efectiva la pèrdua de més massa boscosa, de terreny lliure d’asfalt, d’espai de poca humanització urbana, de zona agrària fèrtil, del circular etern de l’aigua. Avui s’ha fet efectiva la destrucció d’una manera de viure poc comparable a la metropolitania barcelonina.
Una nova navallada al territori per seguir fent créixer polígons, possibilitar més i més nova construcció, acostar en el temps del rellotge poblacions ja potents, per allunyar en el temps de la història la capacitat de regeneració i autoregulació del propi país.
Avui hem perdut un bocí més d’identitat, hem accelerat la màquina del creixement econòmic desequilibrant i ens hem distanciat de la terra.
Els mitjans ho han certificat amb la seva grandiloqüència i la seva demagògia informativa, al servei d’una cosa que en diuen progrés i que ja ningú sent com a propera.
Passarem pel túnel de Bracons, contemplarem la meravellosa i espectacular fracció de país ara violada, serem abans a Vic des d’Olot o a la inversa. Però ja mai més sentirem l’ànima d’un tros de país, des del congost del Fornés a Joanetes, als peus del Puigsacalm i santa Magdalena, que ens feia resistents i orgullosos d’uns colors, unes aromes i una història que ens podien projectar al futur com  poble. Avui hem perdut un espai més. Avui, els Països Catalans són un xic més dependents.