L'Aleix a ca la Toca

Volien tancar les Rambles, la llibertat d’expressió i l’esperit crític. Volien dictar fins a l’última coma. Volien demostrar que tot ho poden. Però estudiants, professorat, personal universitari i molta gent solidària han obert totes les portes. Han airejat la ciutat i han ventilat la pudor de podrit de la política, dels mitjans, d’un model de funcionariat i de l’especulació.
Barcelona ha estat una ciutat oberta, un espai de llibertat, com tants n’hem viscut al llarg de la història. El control, la misèria, la por han marxat amb la cua entre cames. Com en el poema d’Estellés, la consigna ha circulat de mà en mà, d’orella a orella i tothom la sap, tothom l’envia, però ningú no la té, la rosa de paper.
Enhorabona! Avui hem crescut un xic més. Avui hem demostrat, definitivament, qui és qui.
Cal seguir. És l’hora d’aconseguir que s’aturi la imposició. I avui, més que mai, un record emocionat per al Tomàs Sayes.

A continuació, el poema d’Estellés, Cançó de la rosa de paper
Cançó de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
**************************************
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
***********************************
Vicent Andrés Estellés

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!