L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

11 de novembre de 2008
18 comentaris

Tres anys dient la meva!

Ahir va fer tres anys -ja diuen que tots els “sants” tenen vuitada- que vaig obrir aquest blog. Qui ho diria, si gairebé em recordo de tots els posts que he publicat. Si tinc presents molts dels comentaris. Si encara estic aclarint-me quant a la classificació d’aquests textos!
Doncs sí. Tres anys d’anar per aquest món tan desconegut per a mi i alhora tan viscut i seguit i comentat i…, cada dia més, més convincent i apassionant.
És cert que en aquest temps al món han passat moltes coses i moltes m’han passat per alt i per baix. Que a casa nostra no en passen tantes, si més no d’interessants, i que així i tot moltes han passat de llarg. També és cert que hi ha períodes d’una certa mandra, o d’estats d’ànim complexos, o de futur incert i present trasbalsat. I que quan tens una finestreta com aquesta oberta al món, se’t nota si estàs engrescat, trist, malenconiós, frustrat, atrafegat, exultant… Si l’amor, l’enyor, el dolor, la pena, la ràbia o el plaer et commouen. I massa vegades aquests estats et priven d’oferir-te com ets, per vergonya o per massa prudència. Però també és veritat, i aquest any n’ha estat testimoni, que el blog et pot ajudar a desbloquejar-te -i no és només un joc de paraules!- quan els déus no et mimen.
Aquests tres anys han creat, mal m’estigui dir-ho, interès en el blog i què s’hi diu. Per bé, per mal i per gust. I aquest darrer any m’he sabut llegit per amics respectats i referents, i això, a part d’envanir-me, m’obliga i fa ser més responsable. En alguns blogs desconeguts m’hi he trobat enllaçat, quines coses! També he sabut d’algun alt càrrec de la Generalitat de dalt -perquè m’ho ha dit!- que em segueix, i no m’ha semblat que em massa “carinyo”. Ja se sap, és el pèndol de la vida, l’eterna contradicció entre voler i doldre. És així, i n’estic content. I, la veritat, per a tota la gent que ha entrat un dia al blog o a algun post, que ha fet algun comentari i, sobretot, als qui han donat la cara, el meu més sincer i perllongat agraïment. L’aniversari té sentit col·lectivament. Com sempre i amb tot, crec, si no ¿què celebrarem?
Per molts anys i moltes gràcies. Jo seguiré dient la meva.

  1. que tres anys, són tres anys i aixó s’ha de celebrar no? Tu segueix dient la teva… em sembla que no t’havia visitat mai. Tant és, he vingut avui, per celebrar el teu aniversari!!

  2. de gaudi i d’admiració! Mantenint un contacte que la distància física entrebancava, constatant -sovint esfereït-  la teua persistent audàcia i coherència, i enorgullint-me’n, cada dia una miqueta més, de la nostra amistat.
    Per molts anys a recer de cap malastre!!!

  3. No només són tres anys de dir la teva al teu blog. En fa molt més que vas dient la teva, del dret i del revés, a qui li agradi i a qui no; en fa molt més  que t’has mantingut fidel a les coses que t’estimes. Endavant!

  4. No t’he seguit els tres anys sencers, ho confesso; de fet, ni tan sols ens coneixem, però això no treu que et pugui felicitar, especialment pel seu contingut, que segueixo ben de prop (et tinc enllaçat i tot)

    Au, una salutació des de la Vall del Tenes i endavant, per mols més

    Salut,

    Roger

  5. El plaer de saber i conèixer opinions (a voltes coincidents, a vegades no) és més fàcil a través dels blocs. Tu vas ser el primer a casa nostra -em sembla recordar- i tal com dius, a ràbia o a plaer, estic convençut que per a molts el plaer de saber i conèixer opinions ha convertit en un hàbit gairebé diari entrar al teu bloc. 

    En fi, PER MOLTS ANYS!!

  6. També felicitar-te pels tres anys, tan si estic d’acord com si no, m’agrada com enfoques el temes sempre amb una opinió clarament marcada, posicionada i apassionada. Endavant!

  7. Enhorabona; com sempre menystenint des de La rella a la gent d’Olost. Ara li ha tocat a en Gil Salvans Cuca, premi extraordinari de ciències ambientals, abans a en Jordi Molas, campió de motor, abans al poble de Santa Creu,…
    Com sempre cregut que posseeixes la veritat i que els altres s’equivoquen. La llibertat d’expressió per tu , no pels altres. Visca Prats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!