L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Està molt bé que l’àmbit institucional, encara que sigui tard, faci un pas endavant en aquest tema, i que utilitzi el Consorci del Lluçanès -la primera institució comarcal després de l’abolició de la sotsvegueria, amb el Decret de Nova Planta, la primera constitució espanyola, tal com va remarcar en el seu dia la plataforma El Lluçanès és comarca- per parlar i proposar avançar en aquest terreny, tan necessari per a una comarca com la nostra. I ho és precisament perquè actualment el tema de l’organització territorial està -com fa tants anys i governi qui governi- en un terreny indefinit i passiu no sigui que porti problemes a Espanya i entre els interessos de tots els partits a les institucions grans. Demà serà un bon moment perquè els màxims representants de CiU -responsable que el Lluçanès no aparegués com a comarca proposada en l’informe Roca- i ERC -responsable que aquest tema no hagi avançat des que són al govern catalunyès, malgrat les moltes declaracions- es mullin en públic i així els ho puguem anar recordant un quant temps més. I més, perquè al Lluçanès facin d’una vegada polítiques comarcals i els campanars els deixin perquè ens acompanyin en el nostre quefer quotidià. En qualsevol cas, l’acte de demà és realment important i ens pot fer pensar en una represa de la dinàmica comarcal, que tan necessita el Lluçanès.
A continuació, trobareu la Declaració de Lluçà, del 5 de juliol del 2002, signada per partits i organismes comarcals, i després lliurada al Parlament de Catalunya, i el comunicat de premsa de la plataforma El Lluçanès és comarca on s’explica el desenvolupament d el’acte i el seu significat.
I vagi des d’aquí un avís per als qui, sense reclamar ni mullar-se a fons pel Lluçanès, volen muntar una altra Declaració de Lluçà per servar els interessos partidistes amb el tema de les vegueries. Ja en parlarem un altre dia.
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA
Aquesta afirmació, que darrerament ha obtingut un ampli ressò i suport social, és la constatació d’una realitat, d’un sentiment i d’una pràctica que es desenvolupa naturalment, des de fa molts anys, en el conjunt de la comarca.
Totes les propostes d’ordenació territorial que s’han fet i desfet al llarg de la història han considerat el Lluçanès com una comarca indiscutible, malgrat que els criteris de cada moment han fet que allò que era clar des de bon començament hagi acabat per quedar aparcat per a una propera ocasió.
Fins i tot una proposta de constitució catalana dels anys vint, elaborada per Francesc Macià a Amèrica, considerava el Lluçanès com a comarca que havia de formar part, juntament amb les altres, del marc territorial sobre el qual aplicar la legislació catalana.
Però des que Catalunya va perdre les llibertats amb el Decret de Nova Planta del 1716, quan es va dissoldre la Sotsvegueria del Lluçanès, mai com ara hi havia hagut una expressió tan majoritària, oberta, pública i cohesionada en demanda del reconeixement institucional de la comarca del Lluçanès. Mai com ara hi havia tanta gent d’acord en què el Lluçanès sigui una comarca diferenciada. Mai com ara, les institucions, les associacions, les agrupacions polítiques, socials i sindicals i el poble del Lluçanès havia manifestat amb fermesa i claredat aquesta reivindicació.
Per tot això, perquè la comarca en tots els seus àmbits s’ha manifestat majoritàriament de forma concreta i consensuada, les persones sotasignades, representants polítics, institucionals i socials del Lluçanès, ens adrecem a la Comissió Parlamentària i al conjunt del Parlament de Catalunya per:
· Deixar constància clara de la voluntat explícita del Lluçanès de rebre el reconeixement institucional com a comarca de Catalunya en peu d’igualtat amb la resta de territoris així considerats.
· Mostrar que el consens social i polític és una realitat en marxa. Una realitat que pot donar molts i bons fruits per al futur d’aquesta terra.
· Demanar que es valori la importància d’escoltar el territori com a garantia de possibilitar la necessària sincronia entre participació i gestió del quefer quotidià.
· Evidenciar que la voluntat del Lluçanès es manifesta fruit de la necessitat de poder construir el futur en base a la pròpia realitat, una realitat que no ha d’estar sotmesa a una hipotètica necessitat d’augmentar o no el nombre de comarques de Catalunya.
· Constatar que el Lluçanès ja ha fet camí en molts terrenys quant a la dinàmica comarcal conjunta, fet que afavoreix en gran mesura la solució a prendre.
· I, finalment, reclamar, de comú acord i recollint el sentiment de la gent del Lluçanès, el definitiu reconeixement de la comarca del Lluçanès i tot el que això comporta.
Lluçanès, 5 de juliol del 2002
COMUNICAT DE PREMSA
EL LLUÇANÈS FA UN NOU, I MOLT IMPORTANT, PAS CAP AL SEU RECONEIXEMENT
Amb el claustre del monestir de Lluçà ple amb més d’un centenar de persones, vingudes de la major part de pobles del Lluçanès, es va desenvolupar, ahir, divendres, 5 de juliol del 2002, un acte, convocat per la plataforma “El Lluçanès és comarca”, amb la presència de totes les forces polítiques parlamentàries que tenen representació als ajuntaments del Lluçanès, així com de representants dels organismes d’àmbit comarcal que funcionen al Lluçanès. L’acte va ser una demostració clara de la voluntat del Lluçanès d’esdevenir una comarca reconeguda institucionalment, just ara quan ha de començar el treball de la comissió parlamentària en l’àmbit de l’organització comarcal.
Pere Cors, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament d’Oristà, en representació d’ICV, va qualificar l’acte “d’històric” i va remarcar la necessitat del reconeixement institucional.
Per la seva part, Josep M. Freixenet, regidor de l’ajuntament d’Olost, en representació d’ERC, va proposar la creació d’una comissió de representants de les diferents forces polítiques, coordinadament amb la plataforma, per impulsar el treball per la comarca. Ramon Rosanas, regidor de Merlès, i representant del PSC-CpC, va refermar el compromís del seu partit amb el reconeixement del Lluçanès. Ramon Vall, alcalde de Prats de Lluçanès, representant de CDC, va manifestar la necessitat del reconeixement, adduint un terme numèric molt clar, “si amb el Consorci recaptarem 8 milions de pessetes anuals, si fóssim comarca, pel fet de ser-ho, ens en tocarien 80”.
Mossèn Josep Casals, arxiprest del Lluçanès, va exposar l’obligació dels capellans de comprometre’s amb el territori on són i en aquest sentit va apostar clarament per la comarca. Josep M. Masramon, alcalde de Sant Boi de Lluçanès i president del Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, va remarcar la necessitat de ser tossuts i reiterar constantment la voluntat de ser comarca. Ramon Riera, representant de la unitat del Lluçanès del DARP, va expressar el sentiment del conjunt del personal de l’oficina en el sentit del reconeixement de la comarca, destacant el fet que en aquest organisme ja es treballa comarcalment. Finalment, Isidre Beltrà, director de l’institut del Lluçanès, IES “Castell de Quer”, va expressar en el seu nom la satisfacció per treballar en un àmbit on la comarca es viu dia a dia, manifestant, a més, que és aquest jovent qui ha de poder fer i viure plenament la comarca en el futur.
Montserrat Juvanteny, com a portaveu de la plataforma “El Lluçanès és comarca”, va agrair la participació dels diferents representants polítics i institucionals, va manifestar la necessitat de seguir treballant per a l’assoliment de l’objectiu marcat i va anunciar l’inici d’una campanya popular de tramesa de postals a la Comissió parlamentària per a l’organització territorial recordant la voluntat i la necessitat del Lluçanès d’esdevenir nova comarca de Catalunya.
Finalment, el periodista de Perafita, Ramon Besa, va ser l’encarregat de donar lectura a la Declaració per al reconeixement de la comarca del Lluçanès, consensuada per totes les parts que van participar en l’acte. Al final de la lectura, una tancada i perllongada ovació, amb tots els assistents a l’acte dempeus, va posar punt i final a un acte que permet evidenciar el nivell d’adhesió, de cohesió i de consens existents al Lluçanès, així com una clara voluntat de fer realitat la institucionalització de la comarca.
Van excusar, per motius laborals i de salut, la seva assistència, l’exalcalde d’Olost, Francesc Reñé, i l’actual alcalde d’Olost, Jordi Salvans, representant d’UDC. A l’acte, a part de les persones que hi van intervenir, van assistir-hi alcaldes, regidors, representants de sindicats i entitats del Lluçanès.
La plataforma “El Lluçanès és comarca” considera altament positiu el resultat de la iniciativa i emplaça la Comissió parlamentària, els grups polítics i el conjunt de la cambra del Parlament de Catalunya a fer cas de la voluntat del poble del Lluçanès, lliurement, clarament i fermament manifestada i, per tant, a fer realitat el reconeixement de la comarca del Lluçanès.
Lluçanès, 5 de juliol del 2002
Plataforma “El Lluçanès és comarca”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!