Aquest 11 de Setembre vaig poder constatar un any més la importància i el volum que ha pres la Mostra d’entitats dels Països Catalans que munta Gent de la Terra a l’Arc de Triomf de Barcelona.
L’extraordinària capacitat d’autoorganització, la gran quantitat de grups i col·lectius presents i l’inacabable formigueig de gent que durant tota la jornada omple i omple, conversa i conversa, participa i participa i dóna dimensió de país a la mostra. Possiblement, estem parlant d’una mostra real de la diversitat i l’activitat que la nostra societat és capaç de dur a terme al llarg de l’any, concentrada en una jornada a Barcelona. Tot un èxit de Gent de la terra, impulsors de la Mostra, que hen fet que esdevnigui un èxit del país.
Enguany, em van convidar a participar d’una taula rodona amb un enunciat i un sentit molt interessant: L’aportació del món rural a l’alliberament nacional dels Països Catalans. Per circumstàncies diverses, finalment vam ser dos els ponents, en Josep Arasa, economista, del Penedès, i jo mateix, impulsor d’espais comunicatius al Lluçanès. El tema em sembla realment interessant i crec que és un element clau per al futur del país, sobretot plantejat des d’una perspectiva cultural global. Crec que el futur del nostre poble està estretament lligat al model cultural, o sigui al model de desenvolupament, i que el món rural, residual en termes absoluts, hi té molt a dir encara. I cal que el món rural s’adoni de la importància de la seva aportació al país. Un a portació que té a veure amb un plantejament d’indigenització de la realitat nacional a principis del segle XXI. Un tema apassionant i que caldrà anar abordant seriosament en el present més immediat.
Un element que encara dóna més valor a la feina que es fa a la Mostra d’entitats dels Països Catalans.