Davant del segrest del darrer número de El Jueves, només cal que ens deixem de més romanços i accelerem el camí cap a la independència, el camí lluny d’España (i France) i els nostres “españoles” -de tota la gama de color, ja sigui més intensa o més descolorida. Per entendre’ns, més españolista o més autonomista-.
I és que, la veritat, als meus anys, tot això m’és tan present d’una època que hauria de ser de batalletes i no de realitat i reivindicacions…
Sí, sense cap mena de dubtes, solidaritat amb El Jueves, però, sobretot, adéu, España!
I afanyem-nos que anem de tard!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!