L'Aleix a ca la Toca

Acabo de donar una ullada al comunicat de la Generalitat de Catalunya sobre el Decret de Sequera que han elaborat, i això m’ha produït una doble -i contraposada- sensació. Per una banda, em sembla molt correcte i necessari que el poder polític planifiqui sobre un tema tan important i bàsic com és el del consum de l’aigua. I encara més, em sembla que convindria una política de fets enèrgica i decidida, donat que el problema, amb canvi climàtic o sense, és greu.
D’altra banda, i sense entrar en les mesures concretes i si són les prioritàries o no, etcètera, m’ha tornat a deixar un molt mal regust. Perquè amb això de l’aigua ningú s’atreveix a formular propostes que realment vagin encaminades a possibilitar millors i més justes accions.
Jo visc a la comarca del Lluçanès, en una àrea des de fa poc batejada com a Catalunya central, zona directament vinculada a les conques del Llobregat i del Ter. Les dues conques hidrogràfiques d’on surten la major part dels litres d’aigua que es consumeixen a l’anomenada àrea metropolitana, amb la més gran concentració urbana/humana del país, on l’aigua es fon en quantitats gairebé incalculables.

Quan als mitjans de comunicació o als decrets oficials de sequera es parla de les mesures a prendre per garantir el consum de boca a la població, i així intentar alentir l’arribada d’aquesta mesura, es parla poc d’aigua i es parla molt de política, tot i que fan tot el que poden per dissimular-ho.
Estan parlant de política en termes de vots, perquè si un monstre com el metropolità es queda sense aigua, la revolta serà inevitable, en les condicions actuals. I també estan parlant de política territorial, amb la necessària dependència del món rural respecte del de les grans conurbacions.
És per això, que trobo a faltar uns plantejaments cada dia que passa més imprescindibles i que es deixin de decrets de sequera. Cal una política de racionalització i reaprofitament de l’aigua; una política de reconducció de les pràctiques habituals -modernes-. Segurament això no ho fan perquè tenen por dels vots, però és que aviat no hi haurà vots en joc, només l’aigua estarà en joc.
I pel que fa al tema territorial, i a la visió del conjunt del territori, em sembla insultant parlar de prevenir i evitar les restriccions per al consum de boca, quan en zones com al Lluçanès, un estiu sí i un altre potser també, hi ha cases i pobles amb restriccions per a tots els usos. Ja sé que som pocs, però també som habitants d’aquest país. I a més, estem a la zona d’on es treu l’aigua per a la gran concentració, l’aigua que a ells tots els polítics tenen clar que no els pot faltar. Però la cosa és tan béstia com que també és de zones rurals i interiors d’on surt la gran quantitat de l’aigua embotellada, i és on vénen els de la gran ciutat a buscar aires, aigües i terres netes i verges, si pot ser; i és a les zones on van a esquiar i on, si cal, cal fer ús de l’aigua per fer-los neu artificial. I és… Prou! De moment ho deixem aquí, però cal seguir-hi reflexionant perquè no hi ha dret.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!