L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

25 de setembre de 2006
8 comentaris

Barça-València. El derbi nacional.

Aquest diumenge vàrem poder veure el primer derbi de la temporada: Barça – València. Un partit intens, amb dos estils de joc contraposats, amb dos equips potents i que segurament, si cap maltempsada no ho impedeix, lluitaran en diversos fronts per assolir la glòria en aquesta lliga espanyola -la que més equips del país haurà de suportar- que ens obliga.
El partit d’ahir, amb diverses situacions que podien haver modificat el resultat final per part d’ambdós equips -tot i que el Barça va tenir més opcions i crec que va jugar millor-, amb la intensitat de les grans ocasions, un clàssic de dos dels equips amb més projecció europea, em va fer sentir el desig pregon i irresistible de poder deixar de banda la situació política nacional i abocar-me desmesuradament a favor del Barça enmig d’una confrontació esportiva normalitzada, on València i Barça serien, amb pocs dubtes, els equips capdavanters d’una lliga nacional sense noses imperials.
I és que Barcelona i València són les nostres capitals indiscutibles i els seus clubs capdavanters han de saber assumir el seu paper en l’àmbit de l’esport.
Curiosament, la diferent situació política i nacional que s’hi viu, pot ser una bona explicació per aclarir i justificar el fet que el segon equip de la ciutat esdevingui el contrapès de la anormalitat en què vivim. Levante i Espanyol són la cara i la creu, respectiva, de la moneda estrangera que ens condiciona. La qual cosa ens mostra clarament que el futur passa per avançar en la plena normalitat com a país i que tot és possible. Només (ai!) ens cal començar a pensar que la realitat que ens separa és l’espanyola i que és a ella a l’única a qui l’interessa que Barça, València, Vila-real, Nàstic o Mallorca ho tinguin difícil per assolir representació en el futbol internacional. El partit d’ahir ens dóna motius futbolístics, també, per reclamar la independència.
Una llàstima que el diari El 9 esportiu hagi renunciat al país complet. Caldrà que canviïn si volen estar a l’alçada.

  1. El Llevant és tant de casa com el València CF… o més !  Si més no, no tenen els Yomus.  I s’hi veuen senyeres "sense el blau".  No fotem, home, no me’ls comparis amb l’Español !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!