Costa-Plana
BLOC PERSONAL
5 de gener de 2008
Sense categoria
2 comentaris
Una comissaria sense caps
Una de freda i una de calenta. Els
socialistes són així, primer es carreguen el ja tocat prestigi de
la policia d’aquest país i per cap d’any se’ls hi presenten a casa per
animar-los i aquí no ha passat res. Si són uns bonassos tu. Una barreja
entre banyut i titafluixa. Primer te la fotu, després em foten a Madrid
– que m’agrada i en gaudeixo – i ara vinc i et regalo flors. Però i els
caps? M’han dit que no hi eren.
socialistes són així, primer es carreguen el ja tocat prestigi de
la policia d’aquest país i per cap d’any se’ls hi presenten a casa per
animar-los i aquí no ha passat res. Si són uns bonassos tu. Una barreja
entre banyut i titafluixa. Primer te la fotu, després em foten a Madrid
– que m’agrada i en gaudeixo – i ara vinc i et regalo flors. Però i els
caps? M’han dit que no hi eren.
Si de propòsits i desitjos en tenim durant tot l’any, en aquesta
primera setmana del 2008 n’acumulo molts més del que raonablement crec
que podré abraçar. Sigui com sigui, n’hi ha un d’important que no puc
deixar estar. Deu passar com aquelles persones amb qui promets no
perdre mai el contacte. Quan ha passat un cert temps ja no saps què
dir-los. Deu ser per por a preguntar-los què han fet tan de temps
desapareguts o potser per por que t’ho preguntin a tu. Tan se val.
Comença l’any i és hora de recomençar aquest bloc.
Fa quatre dies el president Montilla va fer el parlament de cap
d’any des de la comissaria de Mossos a Vilanova i la Geltrú. Imagino
que no ha de ser fàcil fer un discurs tan llarg sense talls i en un
mateix pla. Bravo president. La càmera ben enfocada, imatges en color,
un so en estèreo i sense batzegades. No era ni garjola ni passadís,
semblava un despatx i a més molt coquetó. S’hi veia una nadala de roig
intens i preciós, la senyera, unes quantes taules, uns papers molt ben
endreçats i quan el càmera va fer un pla general, també s’hi van veure
els quatre quadrats horitzontals que caracteritzen el logotip de la
policia de la generalitat. Una de freda i una de calenta. Els
socialistes són així, primer es carreguen el que ja tocat prestigi de
la policia d’aquest país i per cap d’any se’ls hi presenten a casa per
animar-los i aquí no ha passat res. Si són uns bonassos tu. Una barreja
entre banyut i titafluixa. Primer te la fotu, després em foten a Madrid
– que m’agrada i en gaudeixo – i ara vinc i et regalo flors. Però i els
caps? M’han dit que no hi eren. Quina llàstima. On era doncs el cap del
conseller d’Interior? Ups! Vull dir Conseller d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació. Alguna vegada m’he preguntat d’on surt
aquesta tirallonga, i deu ser una autèntica pedra a la sabata a l’hora de
lligar. Escolta Saura, i tu de què treballes? Doncs jo sóc conseller d’interior, relacions ins… ei! Esolta! Tornaaaaaa.
Algú em va dir una vegada que era la manera que tenen els d’iniciativa
de fer veure que treballen: allargar el nom i embolicar la troca. Pots
fer més despatxos i donar més subvencions als amics de bona fe.
Me’n he anat. Insisteixo doncs: on eren els caps? El d’en Saura i
l’inefable Boada no els hi vaig veure. Jo suposo que el Sr. Boada devia
estar endrapant un bon tiberi al xalet comunista de la Vall d’en Vas,
on tots som benvinguts i passeu passeu. Ara rai que sap que el túnel de
Bracons no passa per casa i que aviat l’acabarem, potser estar
disgustat. Hauries d’estar animat Boada, tens un xalet i un càrrec
institucional precisament al departament de relacions Institucionals.
Caram. El somni de les esquerres de papa pijo i cotxe bo fet realitat.
Qualsevol pot fer el que sigui. Jo per si de cas quan vagi el dentista
li exigiré el títol. Tú però fes el que vulguis. Expert en seguretat
doncs…
Tampoc hi havia el del Sr. Delort, que d’expert en seguretat viària
s’ha convertit en expert en seguretat pública i es doncs: secretari de
seguretat. Caram. Sembla ser que aquests tres experts en la seguretat
pública, que en qualsevol país del món faria temps que criarien
pastanagues exiliats de la política encara estan a primera línia.
Segurament el cap de protocol, el maquillador i el secretari de premsa
del president devien passar tota la tarda debatent la conveniència o no
de parlar als catalans envoltat de cadàvers polítics. – Escolta, tu que hi entens de protocol… – li diu la secretaria de premsa al maquillador – i si posem només dibuixos dels seus caps? Què pensaria la gent si veiessin més sang i fetge en una comissaria? – Tu el que vols és que no surtin espavilat! – replica el cap de protocol -. – No no! – diu la cap de premsa que és la més assenyada de totes – No podem treure els caps! Quedaria molt lleig! Fa tants de dies que han quedat ben esblanqueïts -.
Fantàstica doncs la parafernàlia socialista, dirigida pels angelets
d’iniciativa i suportada pels il•luminats d’esquerra republicana. Avui us portaran carbó.
primera setmana del 2008 n’acumulo molts més del que raonablement crec
que podré abraçar. Sigui com sigui, n’hi ha un d’important que no puc
deixar estar. Deu passar com aquelles persones amb qui promets no
perdre mai el contacte. Quan ha passat un cert temps ja no saps què
dir-los. Deu ser per por a preguntar-los què han fet tan de temps
desapareguts o potser per por que t’ho preguntin a tu. Tan se val.
Comença l’any i és hora de recomençar aquest bloc.
Fa quatre dies el president Montilla va fer el parlament de cap
d’any des de la comissaria de Mossos a Vilanova i la Geltrú. Imagino
que no ha de ser fàcil fer un discurs tan llarg sense talls i en un
mateix pla. Bravo president. La càmera ben enfocada, imatges en color,
un so en estèreo i sense batzegades. No era ni garjola ni passadís,
semblava un despatx i a més molt coquetó. S’hi veia una nadala de roig
intens i preciós, la senyera, unes quantes taules, uns papers molt ben
endreçats i quan el càmera va fer un pla general, també s’hi van veure
els quatre quadrats horitzontals que caracteritzen el logotip de la
policia de la generalitat. Una de freda i una de calenta. Els
socialistes són així, primer es carreguen el que ja tocat prestigi de
la policia d’aquest país i per cap d’any se’ls hi presenten a casa per
animar-los i aquí no ha passat res. Si són uns bonassos tu. Una barreja
entre banyut i titafluixa. Primer te la fotu, després em foten a Madrid
– que m’agrada i en gaudeixo – i ara vinc i et regalo flors. Però i els
caps? M’han dit que no hi eren. Quina llàstima. On era doncs el cap del
conseller d’Interior? Ups! Vull dir Conseller d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació. Alguna vegada m’he preguntat d’on surt
aquesta tirallonga, i deu ser una autèntica pedra a la sabata a l’hora de
lligar. Escolta Saura, i tu de què treballes? Doncs jo sóc conseller d’interior, relacions ins… ei! Esolta! Tornaaaaaa.
Algú em va dir una vegada que era la manera que tenen els d’iniciativa
de fer veure que treballen: allargar el nom i embolicar la troca. Pots
fer més despatxos i donar més subvencions als amics de bona fe.
Me’n he anat. Insisteixo doncs: on eren els caps? El d’en Saura i
l’inefable Boada no els hi vaig veure. Jo suposo que el Sr. Boada devia
estar endrapant un bon tiberi al xalet comunista de la Vall d’en Vas,
on tots som benvinguts i passeu passeu. Ara rai que sap que el túnel de
Bracons no passa per casa i que aviat l’acabarem, potser estar
disgustat. Hauries d’estar animat Boada, tens un xalet i un càrrec
institucional precisament al departament de relacions Institucionals.
Caram. El somni de les esquerres de papa pijo i cotxe bo fet realitat.
Qualsevol pot fer el que sigui. Jo per si de cas quan vagi el dentista
li exigiré el títol. Tú però fes el que vulguis. Expert en seguretat
doncs…
Tampoc hi havia el del Sr. Delort, que d’expert en seguretat viària
s’ha convertit en expert en seguretat pública i es doncs: secretari de
seguretat. Caram. Sembla ser que aquests tres experts en la seguretat
pública, que en qualsevol país del món faria temps que criarien
pastanagues exiliats de la política encara estan a primera línia.
Segurament el cap de protocol, el maquillador i el secretari de premsa
del president devien passar tota la tarda debatent la conveniència o no
de parlar als catalans envoltat de cadàvers polítics. – Escolta, tu que hi entens de protocol… – li diu la secretaria de premsa al maquillador – i si posem només dibuixos dels seus caps? Què pensaria la gent si veiessin més sang i fetge en una comissaria? – Tu el que vols és que no surtin espavilat! – replica el cap de protocol -. – No no! – diu la cap de premsa que és la més assenyada de totes – No podem treure els caps! Quedaria molt lleig! Fa tants de dies que han quedat ben esblanqueïts -.
Fantàstica doncs la parafernàlia socialista, dirigida pels angelets
d’iniciativa i suportada pels il•luminats d’esquerra republicana. Avui us portaran carbó.
Comparteix això:
Relacionats
Uns dies fora, torno i ho veig tot gris
A Sense categoria
Quarta part – Contra els tòpics
A Sense categoria
Com hem de reaccionar
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Eps! No he entès gaire de què parles. Et queixes de que la comissaria de la que va fer el discurs en Montillla era massa arreglada?
Quan parles dels caps… vols dir els tres Saura, Boada i Delort? I a on havíen de sortir? Potser al costat del president fent el discurs?
I de quins sang i fetge parles? I els dibuixos? I fa tants de dies de què, que han quedat esblanqueïts? els caps? esblanqueïts?
Val a dir que jo no solo entendre les coses a la primera, clar.
quina barreja!
no t’han dit mai que és millor no barrejar vida privada i professional?
respecte la professional…
només he entés que estàs emprenyat, i em sembla l’única posició intel·lectualment sensata però emocionalment inútil.
o sigui que només queda dir-te que calma, ànims i anar fent. Com tots!
respecte la privada…
poder no ens coneixem prou i com que no se de que va poder hauria de callar,
però ja saps que no en se de tancar la boca ni quan cal!
no se ni de que o de qui has desaparegut, ni falta em fa, però per experiència personal m’atreveixo a assegurar que tots ho hem fet, i els que no ja els hi passara…, que de vegades és necessari i quan fas el cami de tornada tot sembla molt greu i dificil al principi però les coses es van col.locant soles al seu lloc.
Ànims per tots costats doncs!