Costa-Plana
BLOC PERSONAL
“La seva ignorància era tan notable com els seus coneixements”
meu bloc. Una bona amiga m’ha recordat que ja va essent hora de
posar-hi remei, i com que va ser precisament ella la que un dia va
posar ordre al meu cap etzibant-me la frase que per molts anys
recordaré i que no ve al cas, he decidit escriure alguna cosa. Reflexionar i escriure sobre el país
avui no em crida la trempera i explicar segons què tampoc puc fer-ho
perquè això no és cap diari i cadascú guarda per a ell el bo i pitjor
del que li passa. Estic fet un embolic i potser per desenredar-me a mi
i totes les idees he agafat un llibre per distreure’m. He recordat el
primer llibre que vaig llegir del Conan Doyle, de com el Watson es
quedava de pedra quan escoltava per boca de Sherlock Homes que no en
tenia ni idea que la terra girava al voltant del sol i de quina manera
aquesta ment tan brillant explicava com funcionava el seu cap. Així és
com ho fa:
" – Miri – explicà -, considero que , originalment, el nostre cervell
és com una petita habitació buida que hem d’anar omplint amb tants
mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense
ordre ni concert, de manera que els coneixements que li podrien ser
útils ja no hi caben o, en el millor dels casos, estan apilotats i
barrejats amb moltes altres coses, i li és realment difícil de
separar-los i d’utilitzar-los. El treballador especialitzat va molt de
compte a l’hora de posar coses a l’habitació que és el seu cervell. No
hi tindrà res fora de les eines que el puguin ajudar a fer la seva
feina, però, d’això sí, d’això en tindrà un gran assortiment i, a més a
més, posades en l’ordre perfecte. És un error pensar que aquesta petita
habitació té parets elàstiques que pot eixamplar-se sense límits.
Depèn de cada cas, però arriba un moment en què per cada coneixement que
s’adquireix s’oblida alguna cosa ja sabuda; és molt important, doncs,
de vigilar que cap fet inútil no empenyi cap a fora els coneixements
inútils"
Així noiets s’acaba aquesta entrada. No sé si cal desempallegar-se
d’allò que a un li fa mal i sembla que ja no serveixi, ni tan sols
sabria dir quins són els volums que caldria conservar i què hauria de
llençar per fer-ni cabre d’altres. Les preguntes són importants. No pot
ser gaire difícil trobar la resposta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha encantat la reflexio i la trobo molt encertada, però per variar sempre hi ha alguna cosa que no m’agrada, jeje, no estic mai contenta! Concretament tinc problemes amb l’última frase, de debó penses que és fàcil trobar la resposta? La resposta a què per començar?
Si realment ho veus fàcil fes-me’n cinc cèntims per favor perquè per mi és quelcom impossible trobar una resposta ferma a les meves pròpies preguntes, i cada cop més, serà que he omplert la meva rígida habitació de munts de collonades?