I
Ací on estic ara corre l’aire. Se senten les grunetes i l’anar i venir d’una mosca que sembla que passa de llarg. La pau és completa. Sento una calma profunda després d’uns dies de metges. La família està bé, jo estic bé. I tanmateix, mantic la remor d’una nostàlgia que no vol volar. La guerra. Aquella escletxa en la ment que malda per trobar una excusa per oblidar tot allò que des de fa uns mesos sacseja l’altre costat del Mediterrani.
La pregaria per una pau que ara sembla impossible. Palestina trocejada. Tanta ferocitat. En l’assassinat tota escolàstica es lliura a l’absurd. A la més pregona de les incompetències. Al buit.
II
Estima. L’amor és tot allò que farà renéixer l’alè renovat de la victòria. La bonesa no es lliura a la impostura, sinó a la consciència capaç d’observar l’orografia de les emocions a vista d’ocell.
La vida és sagrada. No malgastis el temps odiant. Les ombres de la tarda són aparences que la nit atrapa i el migdia escampa.
Sigues roure empeltat d’olivera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!