Solcades

Eduard Solà Agudo

8 d'octubre de 2024
0 comentaris

Afegeix un títol

I

Ha arribat la pluja i la primavera d’hivern. Vull sentir-me sol, abandonat. No ho vull, ho vull. Quantes voltes he escrit ‘tot ve a néixer’? Poques. Quantes voltes he acudit a plorar durant l’Eucaristia? Tanmateix, tots los dies passats m’han sorgit del cor i ara abandono la darrera esperança d’estimar a la dona que jo estimo ara. Això està bé. I la nit? Ha arribat la nit i sóc més lliure que l’ocell que s’ajoca al terrat de casa. Podria romandre trist, però no ho estic pas. No és tristesa, és amor. L’amor edifica. L’amor edifica i jo sento un profund amor per Jesús, per Déu, per les maneres que té de tractar-me. Podria estar trist, però no ho estic. Tinc una filla, que ho és tot per mi, i sento l’amor de Déu a les meues entranyes. Què més podria anhelar? La vida autèntica és això: amor. L’amor que sento quan estic a missa. L’amor que tot ho transforma a fi de bé.

II

Acaba de ploure. Quin interès pot tenir tota esta història? No en té. Dono gràcies a Déu. Jo li vaig demanar i ara sé del cert que així ha estat per voluntat seua. D’una altra manera, tot vindria a néixer i ara jo sé que això no em convé. Tornaré a la lectura, tornaré a mare, tornaré a la prosa i a fer vore que no hi ha malparits, sinó ignorants i orgullosos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!