Vent d’argent
Obsedit en trobar raons,
la tarda es liqua davant meu.
Ja no puc fer res més
sinó tallar
el fil que la suspèn
de la continuïtat,
i encetar el silenci
que m’ofereixes
des de l’auspici
de l’alba lilosa.
Arribaré després
del rou vivificant
que haurà regat el bosc
de la reciprocitat
a pleret, fornit de vespres
i restaré mut al teu costat,
rebent al rostre
l’oratge benigne
del vent de most i vi novell.
Serà el senyal per a
endinsar arrels pregones
en el teu subsol compartit.
Agost 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!