21 de març de 2020
0 comentaris

Vent d’argent

 

 

Vent d’argent

 

Obsedit  en trobar raons,

la tarda es liqua davant meu.

Ja no puc fer res més

sinó tallar

el fil que la suspèn

de la continuïtat,

i encetar el silenci

que m’ofereixes

des de l’auspici

de l’alba lilosa.

 

Arribaré  després

del rou vivificant

que haurà regat el bosc

de la reciprocitat

a pleret, fornit de vespres

i restaré mut al teu costat,

rebent al rostre

l’oratge benigne

del vent de most i vi novell.

Serà el senyal per a

endinsar arrels pregones

en el teu subsol compartit.

 

Agost 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!