Vella política oferiu
senyors de l’ancestral litúrgia
encara que el gest assenyali
coratge,
ja hem après, després de tant
somicar,
que no sou res sense cadira
i que per ella,
oblideu fins el llenguatge
comú.
Quanta grisor cal
per a tombar la raó i
convertir-la en contrària,
omplir de neguit el desig i
esborrar la franja de llum.
No caldrà esperar la història,
la història us espera
en una cantonada
que vau menystenir;
ja no hi ha ciutadans desvalguts
que cerquin qui pensi per ells.
Defenseu amb les urpes
els privilegis que us permet el senyor,
ancorats en un vetust
port de balandres i bergantins,
que només generen
bergants altius.
El temps us ha abandonat i
només us queda l’insolent orgull
de la carcassa del poder buit;
i la gent,
ben lluny vostre.
Abril 2021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!