Un somrís empordajant
Amb mirada nova emergeix la plana,
que és cruïlla de camins i pensament.
Una tempesta rondinaire, magnifica
el país de petja riallera i, dalt del turó mil·lenari
de saviesa i pa, reviu la tarda d’agost com un miratge,
i ens ofereix una majestuosa abraçada, que rebem.
Els companys absorts amb tanta bellesa,
se saben prínceps del paisatge i de la terra que ens acull.
És l’Empordà que batega.
Eduard Casas -13 d’agost 24
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!