El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Tardoral al Pirineu Central

Deixa un comentari

La intenció inicial era fer cim al Perdiguero. Però una pajara en un mal moment em va fer retardar la pujada a la collada d’Ubago. Una pujada d?unes tres horetes que va esdeveir una ascensió de cinc hores! Males sensacions a una setmana de Sierra Nevada, però bé: No fer cim en un Perdiguero emboirat ens va permetre descobrir pams de país gairebé virginals. Si més no, el ramat d?isards que vam sorprendre en el flanqueig fins al coll del Perdigueret així semblaven indicar-ho. Però anem a pams i fem camí.

Cap a les vuit del vespre de divendres, deixàvem el cotxe davant per davant de l?aparcament que hi ha un tros amunt de la pista que mena al Refugi d?Estós. Allà vam començar a remuntar aquesta pista tancada al trànsit rodat i que serveix de pas pel GR-11. Per a fer el nostre camí, cal remuntar-la fins tot just passada la Cabana de Santa Anna. El cel era ben fosc i una pluja fina amarava les nostres jaquetes i les fundes de les motxilles. El frontal ajudava a trobar les indicacions del PR que es desvia per la dreta del camí, baixa fins un pont damunt del riu i comença a enfilar-se cap a uns prats farcits de vaques d?ulls brillants. A mig prat, el camí fa una giragonsa i s?enfila tot fent ziga-zagues pe?n mig d?un bosc. El camí, tot enfangat, va guanyant alçada fins trobar un altre prat. La llum ataronjada del foc ens indica que, a la cabana de La Coma no hi serem sols. Són vora les deu del vespre i, certament, a la cabana hi ha dos nois més que faran nit amb nosaltres.

Ens traiem les peces de roba xopes, parem el llit, sopem, xerrem una mica i anem a dormir.

Al matí següent ens llevem cap a les nou del matí. Els companys de cabana ja han marxat i nosaltres esmorzem una mica i carreguem les motxilles amb el material necessari per una jornada de muntanya. Em llevo amb un punt de mal de cap, les sensacions no són gens bones. El Perdiguero, com el Posets, és sota la boira i cauen algunes gotes d?aigua molt disperses. El cel es tanca i sobra, els núvols i el sol semblen estar en plena batalla. Nosaltres, ens carreguem la motxilla a l?esquena i decidim de remuntar els prats que hi ha davant la cabana per dirigir-nos cap a la base de les Fites del Perdigueret, tot just en el punt on un la font d?un rierol ens permetrà carregar d?aigua les cantimplores. La pujada és forta, però agraïda de pujar, Es tracta d?una combinació de pendents i plans herbats que van guanyant alçada tot vorejant un bosquet de pins. Amb encara no una horeta de temps s?arriba a la tartera que baixa de la collada d?Ubago. Aquí, el camí comença a estar fitat i va vorejant les fites del Perdigueret i el Perdigueret. És en aquest punt on m?agafa la pajara i sembla que el cos no em respongui. Arribem a la collada d?Ubago amb cinc hores! Un temps excessiu, per una pujada que, si bé és dreta no demana pas el temps que hi hem esmerçat.



Som a 500 metres del cim, però, amb bon criteri, decidim deixar-lo per un dia més clar i canviem la nostra ruta inicial. Val a dir, però, que, des d?aquesta collada, un sender fitat ens portaria al cim del Perdiguero. ¿Tornem a la cabana per la tartera que hem pujat o aprofitem per reconèixer el barranc de Lliterola?



Ens decidim per la segona opció i comencem a perdre alçada per una baixada pronunciada i agraïda de fer. Una pendent que ens porta a l?Ibonet de Lliterola, el llac que queda just a sota de la collada on iniciem aquest segon tram de camí. La baixada combina trams de roca i d?herba i es va desviant cap a l?esquerra per trobar una tartera que, damunt les aigües del Barranc de Lliterola, ens porta a l?esmentat Ibonet. Tota la baixada està fitada i, es poden seguir unes marques de color blau, indici de ser en un dels camins més transitats per a pujar al cim que deixem per més endavant. Amb tres quarts d?hora ens plantem a l?Ibonet.

Poc després de deixar la cruïlla amb un camí que, fitat com està, porta al veí barranc de Remuñé, ens apropem de nou al barranc de Lliterola. Aquí, cerquem el millor pas per creuar el riu i anem flanquejant entre blocs de roca i trams herbats cap a la dreta. Aquest flanqueig per terra ignota, sense camins ni traces de bestiar, ens permet apropar-nos al coll de Perdigueret, el coll que separa les Fites de Perdigueret del Perdigueret. Des de l?Ibonet fins al coll per aquesta via hi estem una horeta, no sense aturar-nos per contemplar un ramat d?isards que s?han vist sorpresos per una parella d?excursionistes que han decidit de fer-se un camí propi.

Del coll de Perdigueret es pot seguir un sender més o menys evident que, després de juntar-se amb el de la collada d?Ubago ens deixaria al Refugi d?Estós. Nosaltres, però, fem un flanqueig cap a l?esquerra per trobar-nos altra cop amb els pendents i plans herbats que ens deixen a la Cabana de la Coma. Triguem una hora en fet aquest tram de camí. Són quarts de quatre de la tarda i fem el darrer mos a les portes de la cabana abans de recollir el sac i la màrfega i tornar, avui de dia, pel camí que vam fer la nit anterior. Baixem per prats i boscos amb un terra un pèl menys enfangat que en el jorn anterior i amb vaques d?ulls esmorteïts per la claror de dia. Després d?una hora i quart de camí som de nou a les envistes del cotxe. La darrera salvatgina se?ns escapoleix entre les cames. Gaudim de les darreres hores diürnes d?un liró d?aigua. D?aquí poc, aquesta salvatgina començarà la seva hivernació.

Nosaltres entrem a Barcelona a les 9 del vespre. Dues horetes més tard, seré de nou al Cau de l?Ós Bru, a Taradell, tot fent la ressenya d?una sortida i pensant en la propera: el pont del Pilar per les sorrenques terres de Federico García Lorca.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.