Sonet dels sonats
Amenaça, violència i corrupció
tens la baralla i reparteixes el joc
empresones dissidents sense arbitració
i qui alça un dit li’l talles, com a poc.
Xucles, menteixes i ofegues tot mot
si no et plau, que és el cas, la llengua robes
bèstia inquisidora, sabre llarg i tisores
pena i fàstic alhora, roí lladregot.
La teva curta mida, és tot l’horitzó
la imposes als súbdits, no són ciutadans,
són a les teves mans, només carn de canó.
Ben a prop s’atien fogueres d’un foc nou
cruel ira la teva, orba que no veu
com pren cos, el poble cadell que no t’inclou.
Octubre 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!