21 de març de 2020
0 comentaris

Som el carrer

 

 

Som el carrer

 

Camí de foc,

llengua ferida,

coit estéril,

mirada perduda

cap el lloc on no et trobaré mai.

 

Violència orgíaca

no et pots desempallegar

de la por,

alimentes odi,

vius morta de rancúnia,

 

Odies allò que no és com tu.

 

No veus com

pas rere pas

t’embolcalla la soledat

i a poc a poc,

et momifiques.

 

Totes les veus

que has ofegat

no han mort mai,

ans al contrari:

són la saba de tota vida,

seran la mortalla

de la teva sepultura.

 

Octubre 2017 el de la sang al carrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!