Som el carrer
Camí de foc,
llengua ferida,
coit estéril,
mirada perduda
cap el lloc on no et trobaré mai.
Violència orgíaca
no et pots desempallegar
de la por,
alimentes odi,
vius morta de rancúnia,
Odies allò que no és com tu.
No veus com
pas rere pas
t’embolcalla la soledat
i a poc a poc,
et momifiques.
Totes les veus
que has ofegat
no han mort mai,
ans al contrari:
són la saba de tota vida,
seran la mortalla
de la teva sepultura.
Octubre 2017 el de la sang al carrer
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!