Sóc sol
Sóc, sóc home sol que ha travessat
les llargues dunes de la tarda trista.
He menjat avellanes i formatge
a l’ombra del salze dels quatre camins
que allunyen les paraules de la fosca,
just abans que tombin els sons opacs
del riure icònic dels indigents de la lletjor.
Sóc home sol que malda per saber si
sé qui sóc.
No sé on vaig, i l’única certesa que albiro
són els teus llavis quan buscaven els meus
per fer-me veure com naixia el matí
que teníem a tocar.
Sóc home sol, entre la soledat socarrimada
dels carrers infartats de dalt de la Diagonal
i els boscos ficticis d’avets de Douglas.
Juliol 2026
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!