8 de juny de 2025
0 comentaris

Silencis

Silencis
Allò que callem, s’apilona.
Esdevé un feixuc pesar,
d’insomnis,
insatisfaccions i tristeses,
que romanen.
No s’obliden,
ens atenallen la gola
i ens enfosqueixen
fins apagar-nos.
Allò que callem,
no es mor,
ens mata
d’oblit.
octubre 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!