8 de juny de 2025
0 comentaris

Silencis

Silencis
Allò que callem, s’apilona.
Esdevé un feixuc pesar,
d’insomnis,
insatisfaccions i tristeses,
que romanen.
No s’obliden,
ens atenallen la gola
i ens enfosqueixen
fins apagar-nos.
Allò que callem,
no es mor,
ens mata
d’oblit.
octubre 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!