A la taula d’en Pep i la Montse
Ran de la taula, els comensals encetaven
el ritual de l’amistat i damunt el seu damunt, que tantes
àrdues menges ha servit,
un vel tènue de seda blanca, distès, volàtil,
creava l’abric i l’empara a la curiositat
i la bonhomia, que l’afany de la coneixença
i la recerca de complicitats, indueix.
Per tot, l’incipient encreuament de paraules i benestar.
Eduard Casas-Desembre 24
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!