21 de març de 2020
0 comentaris

Prou planys, gent

 

Prou planys, gent

No parlem, ara, d’espoli econòmic
ni cultural.
És dignitat, dignitat elemental.
Cada dia, ens insulten greument.
Cada dia ofenen la nostra manera de viure.
Cada dia menteixen sobre allò que fem.
Cada dia ens imposen la seva voluntat.
Cada dia humilien els nostres representants.
Cada dia deformen el nostre quefer.
Cada dia ens amenacen.
Cada dia ens creen enemics.
Cada dia ens endinsen el no.
Cada dia ens odien.

I callem.
I fem samarretes.
I piulem al twitter.
I escrivim tímids
missatges al feisbuc
i a la porta del vàter
del bar.

I ens planyem,
entre els amics de confiança.

I fem concentracions
amb càntics i cassolades,
espelmes i barrets.

Ens empresonen,
ens judicialitzen i sancionen.
Plorem.

Ens mengem la ràbia
i ens declarem apòstols
de la no violència,
mentre ens obren el cap
i ens rebreguen per terra.

Ens fan sang.
Dolor.
Sofriment.

Callem,
“som no-violents”,
ens repeteixen a la catequesi.

I en som:
No-violent és tallar una carretera.
No-violent és defensar-te
de les agressions.
No-violent és exigir respecte.
No-violent és triar la teva vida.
No-violent és no acceptar imposicions.
No-violent és defensar
la teva dignitat i la dels teus.
No-violent és desobeir a qui imposa.

Davant la nit que baixa dels cims
i ocupa les nostres llars:

Resistència!

Desembre 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!