Ets meu T’abraço amb els llavis. Degotes. Sento el batec del teu cor dins la meva boca, i tanques els ulls. Les teves mans, prenen el meu cap amb força animal, m’acostes, m’allunyes, hi tornes més decidit. Degotes, et tenses. Em prens pels cabells, crides. Rages i somric. Ets meu,
Faldilleta La meva mà decidida s’enfilava maliciosament en les teves cuixes entreobertes que la curta faldilla entremaliada, m’oferia a pler. Sense mitges, el dolç frec de la teva pell de neu, esdevenia una fiblada de foc sota el meu ventre tens. Àvidament, dos dits com llengües bífides de serpents s’enfonsaven en
Glops Aquest foc blanc que brolla de tu convuls i a glops i espurneja vitenc entre els meus pits rodons , me’l beuré zelosament amb gola. Jo l’he cridat, és meu. Novembre 2016
Mestral nocturn Esdevinc la teva pell, fonc luxúria i tendresa i dues llengües mudes de lava fosa es lliguen, i frisós et clavo al llit amb el meu fibló. Damunt d’un cavall alat, surem amb mots i mans sobre l’Avern, fràgil equilibri que mena sinuós, de l’inframón oníric del teu orgasme. Fora, rondina un
Menta Una tarda de menta esdevé magrana. Somriuen els teus pits amb ulls de maduixa. Novembre 2016
Galopada Bescanvi: com més em buido en tu més ple em sé. Del teu clatell a les natges s’esmuny el camí de l’abandó. Les meves mans a la teva gropa: l’inevitable volgut infern. Novembre 2016
Vaivé Seguies el vaivé frenètic de la meva mà, amb ulls de llop. Sabíem que només un esclat l’aturaria. Novembre 2016
El foc i l’aigua Repetidament amb flama, ariet golut, esdevindràs la porta del celatge amb llampecs esclatants com espases de llum d’un capvespre d’agost. Tu, mussitaràs el meu nom enmig d’una mar d’argent viu, i aferrada al meu coll, obriràs tots els camins del desig. Jo restaré roca de sal, que la imminent tempesta d’alta
Cançó de bressol per a la Sança Cançó, cançó, dolça, dolça la cançó! Una son que ve del cel, d’un cel blau embolcallant, dolçament i a poc a poc. Cançó, cançó dolça, dolça la claror! estel de llum brillant i sol, dolçament i a poc a poc. Març 2011
A tocar Hi ha un món prodigiós ocult darrere de camins d’essències de color safrà i flaire de fenc madurat, lluminós com cristalls de roca. Un món on els abismes de parets verticals són clements, amb límits oberts i escales lleugeres pujades pacientment per cargols que a cada graó, enceten un altre
Estiueig vc Sóc un estiuejant solcuit en la breu platja de les tardes grogues, d’un agost llarg com una vida. De bon matí passada l’alba, amb compte em despullaré i em presentaré davant el temps perdut per a suportar la seva riota. No li preguntaré res, ja sé que no té
Falenes Aquestes papallones nocturnes que voleien matusseres en òrbites estèrils al voltant impertèrrit del llum del jardí, malgrat la seva insistència, mai no seran llum. No és aquest el secret d’esdevenir lluerna, cal néixer de l’ou concret, ser covat adequadament i restar eruga sense cap més ambició que arribar a ser
Segon dia Ahir vam tenir un dia rodó, un dia ple de coses que abillaven tantes hores de fullaraca. Un matí de plata transparent, amb crits del cucut que acosta l’estiu, i userdes dallades amb flaires de paller. La mainada, amb fressa estovava la pilota a la plaça, i les dones
Porcellana En el bosc dels prodigis he trobat una nina d’or, negres fils d’argent l’il·luminen la cara i sempre els llavis somriuen amorosos. Maig 2017
Mig maig –haikú Nua bellesa en la llibertat et fons. Sense fronteres. Maig 2017