Poquet amor L’amor, és el tot o res. Si el regues viu i creix. Si passa sed, mor. No hi ha amor a mitges. A mitges, es malviu entre l’anominat i el silenci, entre el conformisme i la mediocritat del desig dels altres. Març 2017
Ermàs Els erms, senyoregen l’hivern. Bé ho sembla. Però, són portadors de la punyent energia de la vida, del càlid mantell que engendrarà la primavera. Amb la mort inclosa. Febrer 2017
Ambrosies Quina set la nostra, que a la font del temps, transformàvem l’aigua en besades, i el vi en ambrosia inesgotable! Rebíem corpresos, el centaure negre de la luxúria ancestral, i ens posseïa sense dimensió formal, el més pregon silenci de l’amor sorprès, abastament infiltrat. I calladament, esperem el clam
Mar de novembre He pres el vell camí que em duu al novembre. Allà, un cop arribat, tenyiré de roig i de groc les heures que envolten aquest present tant feixuc. Assegut al sorral, miraré més enllà de les onades , al punt de la tènue frontera on cel i mar es troben, i un cop
Prec a Dionís Vull que les bruixes de la nit, les més alegres i rebels, se m’enduguin per sempre al més extasiat sàbat, i jo, esdevingui xaman. Febrer 2017
Darrere l’hort, cap el tard Tu formes part de la meva soledat, a la casa de les hores, compartim el silenci creixent del perfum que em deixaren el teus braços i que retinc amb una falsa memòria fatigada. Ens mentim com només els enamorats poden fer-ho, i suportem aquesta set que
Marges florits Ha aparegut un matí radiant alenat per un gregal de primavera fresquet i humit com un pensament adolescent. Per tot, esclaten els marges amb els colors que s’han gestat en la quietud de l’hivern, tremolen els borrallons i les fulles incipients que ens mostren, tímidament, als arbres encara nus i
Cançó de mitja tarda Vine, omple el buit d’aquest hivern amb els teus llavis d’espígol. Vine, abraça’m amb un silenci dens fins ben entrada l’alba. Vine, cobrim-nos amb el mantell de la nit estelada, i quiets com roques nues esperem la rosada. Vine, ajuda’m a imaginar com aturem el
Open Arms 2017 Impàvids escoltàvem per damunt del vent, com de clams de llibertat emergia una illa de desconsol. Impassibles escoltàvem els udols de la mar, mentre s’empassava vides que fugien de la guerra. Inalterables escoltàvem els plors dels germans martiritzats, mentre planificàvem les vacances. Judiciosos ens sentíem hereus
Bucle Delicadament t’enfonsaré els meus dits dins i et tindré quieta. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans… I així, nafent. Febrer
El sexe és al cap De llavis a llavis i tiro perquè em toques Què importa si és negre? Què importa si és rosat, si ens fonem junts en un de sol? Ets més enllà; més enllà del teu sexe, més enllà dels teus colors. Ets només a frec de
Golut Llaminer i golut, em sadollo de tu, xumant l’escletxa d’on brolla -amorosit – el teu embruix absolut. Et menjo; no: et devoro. Novembre 2016
Sento la teva mirada distant Abandonada nua sobre la taula, sento la teva mirada distant, complaguda, morbosa i amant Els meus ulls embenats, no saben el rostre de qui em pren. El sento al meu damunt, com em xucla els pits, i impacient, burxa les meves entranyes. M’amara la seva
Escomesa Només tu saps com m’oblido fins de viure , quan la teva escomesa, abrivada, buida en mi la teva ànima blanca, fins a vessar. Desembre 2016
Herbei- haikú Damunt l’herbei, nua creues les cuixes. Em mullo per tu. Desembre 2017