Nadal bord Com ombretes de les figures d’un pessebre inexistent. Com l’alè de la mula i del bou, sobre el rostre del nin ros, nascut a l’establia de la clínica dels avortaments frustrats.
Calonge Nit poètica: ànima. Els amics s’estimen. En blau trobo el roig. El fred net envolta l’aire. Quasi hivern. Tot per fer. Tot és nou. Tu. Desembre 2016
Allò del Nadal Per a la meva amiga Bati Saps? Ara és el temps -de nou- on el bosc torna a entrar a casa, el temps dels plugims i de l’aiguaneu. El temps que la mare ens cantava a cau d’orella arrupits a la seva falda, les nadales de sempre, mentre els
Creu-te. No temis, és lluny, tant, que no pot tornar, ancorat en un oblidat port sense nom, de cap indret conegut. Només l’apropa un vent de capvespre, quan l’invoca el silenci mut i clos de la incredulitat. Però de cert, saps que el pas de les quotidianes hores el van
Hores marcenques Enfilat a la talaia dels records, garbellava desordenadament, les hores plenes de les buides, des d’un posat autòmat i benvolent. Totes elles planaven damunt meu com un estol d’estornells enfollits, al cel del capvespre de la ciutat, cercant el recer segur. El març baixava peresós de les carenes nues
Tristor d’aigua Un i altre cop desenterres la tristor. De tant plor, esdevens pluja, de tanta soledat, silenci cec. Sóc un càntir negre mig ple d’aigua fresca, que s’està a frec d’arrels a l’ombra de la figuera de l’hort d’agost i que la boca de l’hortolà cobeja. Per damunt el brancatge, les garses xerren
NIT DE CAÇA De nou alces la veu enfilat al cingle, i plores la caiguda de la tarda. En fer-ho -tant fort- aixeca un vol d’esglais la negra ocellassa , que somnolenta, esperava l’arribada de la nit. Altre cop no podran caçar, passaran tota la fosca , desitjant el silenci
Tardor Ja està bé, que vulguis posar-te el vestit blanc de seda, i l’engalanis amb poncelles fresques de l’última florida del teu jardí dels desitjos, i que vulguis tallar els fils daurats que empenyen la tarda. Està bé. Però, mentrestant, assegut a la llinda de l’alba, he vist – amb
L’esperit del paper He mirat un altre cop, darrere els fulls que escric, i sempre t’hi trobo. Sojornes altívament entre lletres i frases disposades en aparent ritme i convincents significats. Em mires i vigiles en cada nou mot que hi escric, saps de cert, on rau la línia d’allò possible, i allò
Calonge 3 de desembre 2016 Per sobre de la nit dels versos, roman un llit de braços, de llavis, i cames entrecreuades: el sexe, és al cap. Desembre 2016
Rosa d’hivern I tinc una amant que crema i la duc entre el cor i la paret. Ella sura en un desig permanent de foc en una deriva inhòspita de la seva ànima que no té nom. Febrer 2017
Atenea Mentre debatíem els límits del nostre desig cert, -amor- la flama de la llàntia cremava el sagrat oli que Atenea ens va fer a mans sense condicions. Un silenci opac malda per a omplir tots el buits que descuidem . Tota una vida és una tarda d’hivern. Febrer
Aiguabarreig D’amagat, amb vida pròpia, es troben les nostres mans i ens omplim de mirada i la llangor que l’absència ha sembrat, enrogeix ara i és emoció al rostre, i reflecteix tota una plenitud en una dolcíssima tremolor als llavis. Clavats al terra, trasbalsats per la bellesa immediata tot és desig.
Em prens Algunes tardes entres a la meva vida, t’he de confessar que les espero encara que mai no sé com ho faràs. Puc estar prenent el sol al jardí de l’envelliment o passejant devers la posta prometedora després d’un matí musical, mai no ho sé però entres sense trucar enllaces
L’alzinar de la font He sortit a caminar, a voltar camins de matinada, encara amb l’albada a mig fer i lladrucs dels gossos lligats al pati del llenyataire. Navegava sense ormeigs, confiava en el meu instint de mariner de camins de tardor o d’aigües somes de petits mars amagats, abastament navegats,