El bosc de la reciprocitat

19 de març de 2020

  El bosc de la reciprocitat La reciprocitat, és un bosc esponerós on rau el recer a la llarga travessa entre les sagaces pupil·les del gran cercle mòbil. El bosc on s’aviven els records de la festa de la vida, refem els abrils florits i teixim catifes d’aram al novembre amb les cançons secretes dels

Llegir més

Meandres

19 de març de 2020

    Meandres   Mentre pensaves en la soledat, ens fugia de les mans la vida. Com el  riuet  dins la mota que entre les corbes dels meandres arriba, -exhaust- a l’ampli llit de descans, que és la mar: verda, blava, grisa.   Mentre  buscaves el llibre de les respostes certes, vagava incert entre el

Llegir més

Primavera de mirall

19 de març de 2020

  Primavera de mirall   Aquest segueix sent el cel que ens acull, el mateix de les nits de vi i de lluna de mirall, de foc interioritzat i danses, de mans tremoloses àvides de pell i de jocs, de besades i de juraments, de deliris i follies, castells d’ivori sobre la jàssera de la

Llegir més

Cisterna

19 de març de 2020

    Cisterna    Quan des d’allà on siguis -que el camí t’hagi dut-, i miris més enllà del tu proper que les violes i els pit-roig han teixit al teu voltant, encara podràs veure la vella cisterna dels somnis que junts vam bastir amb fugisseres hores de tendresa i coratgia, sobre l’alt pilar del

Llegir més

Hibernació

19 de març de 2020

  Hibernació   Quin llarg recorregut tenen els camins de l’hivern!   He anat a passejar pels blancs senders nus de flaire humit, que enfilen el Terraprim, i he vist com s’esmunyen més enllà de la boira persistent, tènue i estatjada del febrer.   Caminava  abstret en un jo dispers, entre els marges adormits del 

Llegir més

Monosíl·labs

19 de març de 2020

    Monosíl·labs   El roc ric de l’or, rau al fons del pou cec d’un rei urc i foll.   El reu, se’n riu amb roncs sords. Plou i fa fred, per a tots.   Prou, és  la fi del joc.   Febrer 2017    

Llegir més

Polifem

19 de març de 2020

      Polifem   Voltàvem entre les paraules i ens sentíem poetes.   Fingíem, defugíem, foníem cançons sense ritme i lletres mudes arran de llavis bords eixuts de saliva.   S’obria un camp de possibles i el defugíem esporuguits per les quimeres enceses.   Ens juràvem a les fosques en el cinema que assoliríem junts

Llegir més

Nocturn

19 de març de 2020

  Nocturn No tinc cap por de perdre’m en boscos espessos de capvespres, m’acompanya la força dura i densa que el temps sinuós dels capricis de l’experiència, amb tants racons armats d’urpes esmolades, ocultes i ben properes, m’ha atorgat. No tinc cap por de perdre’m en les angoixes de la nit, no, perquè puc viure

Llegir més

Adolescència

19 de març de 2020

    Adolescència   Tant d’empènyer, tant d’insistir, en recórrer de pressa la vall per a assolir  els cims, que oblidàrem  els banys als gorgs i collir maduixes als marges jolius.   Pensàvem, que el temps no existia, que l’energia dels nostres braços tot ho abastava.   Ens repetíem -un i altre cop- les mateixes

Llegir més

Passeig

19 de març de 2020

    Passeig   Encetarem els camins madurs que sempre defugíem. Deixarem enrere les garlandes de flors que teixírem a les nits de dansa i de vi, llançarem la bossa plena de records i de nostàlgia, al barranc pregon dels destorbs.   Caminarem a poc a poc entre els marges  florits, flairosos, amples i definitius.

Llegir més

Safareig

19 de març de 2020

    Safareig   Assajaves de saltar la teva ombra que el fanal del carrer moll projectava a les llambordes. Al jardí , agitaves l’aigua del safareig dels sentiments, amb  delicat convenciment i esperaves, delerosa, el retorn dels cercles concèntrics que creies protectors.   Entretant, la tarda s’escolava damunt la roca negra que s’enfonsa en

Llegir més

Cançó d’una verema

19 de març de 2020

Cançó d’una verema   Al final dels camins, no hi ha veritats reveladores, hi són, en tot cas, mentre hi vas. El plovineig d’aquesta primavera fa oblidar com ens devora el temps mentre perseguim els somnis, i com es desfullen un a un, els pàmpols lleonats després de l’exigua verema. Més enllà del celler, en el

Llegir més