OCTUBRE
El Tribunal Constitucional considera que ser català
és anticonstitucional.
Tinc una relació amb tu,
on he jugat anys i anys,
als jocs que tu volies,
encara que no em divertís gens.
He parlat la llengua
que tu em manaves que parlés,
i em deies que era la meva.
He seguit els teus costums,
les teves modes i tradicions,
com si fossin les meves.
He lluitat al teu costat
en les teves baralles,
sentides com a pròpies,
fins a vessar sang.
Has administrat els
meus béns
la meva llar i la meva feina,
al teu antull.
Has cregut convèncer-me
amb sabres i canons,
que la teva raó,
era la convenient.
Has esquarterat casa meva,
inoculant odi i confusió,
esmicolant la nació, la terra
que generacions de germans
havíem hissat
convivint i compartint
les nostres moltes afinitats
i també encontres.
Des de la por al retorn
del passat més fosc i trist,
em vas assegurar que seriem
iguals i lliures,
i em vas permetre un Parlament
per a recuperar la dignitat.
Un cop més et vaig creure
i vaig començar a dibuixar,
de nou, el meu horitzó:
Vam aprovar,
cobrar impostos a
les grans fortunes,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
protegir els ciutadans
estafats
per hipoteques o
preferents,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
que les famílies pobres
tinguessin llum, aigua i gas
els mesos d’hivern,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
cobrar un impost
per cada pis buit
i dedicar-lo a lloguer social,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
fer polítiques d’igualtat
entre homes i dones ,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
que el català és la
llengua vehicular a l’escola,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
cobrar un impost a
les centrals nuclears
i destinar-ne l’import
a la protecció ambiental,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
prohibir el fracking,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
cobrar una taxa a les
operadores d’Internet
per dedicar-lo a la cultura,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar,
prohibir les corrides de toros,
i m’ho vas vetar.
Vam aprovar…
beques universitàries,
les infraestructures ferroviàries,
les matrícules als cotxes,
els horaris comercials…
i moltes, moltes coses més.
Sempre tens tu la darrera
paraula a casa meva,
em convingui o no.
Totes les regles estan fetes
a la teva mida,
em convinguin o no.
És el joc, on sé
que sempre perdo.
I quan et pregunto
si val la pena
continuar aquesta relació,
resulta que
preguntar-t’ho també està prohibit.
Com també està prohibit,
i penat amb la presó,
que en parlem entre nosaltres
al Parlament.
Doncs, saps?
Amb tantes negatives,
amb tants vetos,
certament ja tenim
la resposta a la pregunta prohibida.
Montblanc, Conca de Barberà
3 era Jam poètica
Catalunya
© Lletres Eduard Casas Gassó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!