Per a la Bati Nadal 2024
I doncs?
La veritat és que el Nadal, es va fondre quan van deixar de sortir bolets i el bosc
es va assecar com la gola del venedor ambulant. Hi va ajudar notablement,
la fam de bambes de marca i samarretes de Custó.
L’armari on es guardava el pessebre, es va emplenar de modernitat
i del gran pes de que és no estar compromès en res. Tot premia tant, que no hi va quedar
espai per al pessebre i va anar a parar al contenidor marró.
Ara ens queda el consol del plàstic dels colors ben brillants
que domina arreu, entremig de musiquetes cridaneres i enganxoses i
i senyors vestits de vermell amb gorra i barba blanca de polièster xinès, que apareixen
cada dues passes i et parlen amb un alè ben saturat de cervesa
de pot que t’obsequien quan s’apropen a tocar, i intueixes que t’han dit que passis
unes festes ben felices, tot i l’aire fonètic equatorià, que ja no et produeix cap
sensació agradable de multiculturalitat, sinó més aviat d’estupor i d’estranyesa.
Per sort, tenim el peces en el rio, ja tant nostrat, que els grans
magatzems i també els altaveus dels carrer sonoritzats, et matxuquen l’oïda i la
consciència sense cap mena de pietat, fins fer-te creure ben convençudament, que és
una nadala absolutament teva, inherent a la teva manera de ser i de viure,
fins el dia que et preguntes com poden beure aigua els peces?.
Llavors, en no trobar cap resposta, compres un manyoc de gambes congelades
i un besuc ben gros, i et disposes d’una manera ben galdosa a celebrar amb la família,
una nit bona, ben íntima i feliç.
Ja veieu, els Nadals mai desapareixen, només es transformen.
I doncs?
Eduard Casas novembre 2024
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!