21 de març de 2020
1 comentari

Na dalt per a la Bati

 

Na dalt 2019 per a la Bati

Ens queda fum
del vint-i-cinc de desembre,
bell avet de llumenetes guarnit?

El majoral i el rabadà,
ja no mengen nous ni olives,
els sarrons són buits de figues
i les pells i les samarres,
resten brutes al portal.

Els pastors de mitja nit,
fan cric-cric, fan cric-cric,
a la cua d’accés del centre
comercial, amb gran cabal,
i fan deu mil marrades,
per menjar pizzes salades,
enlloc de mel i mató
al costat del bon minyó.

Déu ens do unes noves festes
que les que sabíem
i teníem, van caure al clot
del reciclatge,
de cop i en un sol viatge
i fum, fum, fum.

Els peixos que beuen aigua,
les nits velles i els nadals,
els rens que canten,
els pares noel que toquen campanes,
la calor,
la intensa calor de les calefaccions dels menjadors
amb taules amb menges exòtiques i veganes.

Balbuceigs i singlots,
paren el pessebre de l’inacabable
oferta del consum salvatge.

Amb la mirada lila de l’alba
clareja el jorn de fulles despullat
tardor de signes i talaia salva.

Damunt la cova cap estel

i cap àngel vetlla no res.

Desembre 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!