21 de març de 2020
0 comentaris

Mirada d’estiu

Mirada d’estiu

Quan fèiem caure el món,

  enmig sempre ens quedava un glop de mar”

                                                                               Lucia Pietrelli.

Hi van haver

unes tardes de versos,

ran del blat espigat,

de galtes rosades

i mirada d’estiu.

 

Ah! El xerric de les guatlles

que t’endinsen

a palpar la tarda

i  es dilueix en un ponent

on mai hi ha

una darrera paraula.

 

Assegut al margenal

que embolcalla l’espinavessa,

puc destriar entre

el bitó i l’alosa,

entre esprémer

l’estàtic crepuscle

fonedís

o la fugida de la naixença

d’un alba silenciosa.

 

Un nus de paraules

i de besades

en l’estreta escletxa

que he obert  a la freda

roca  meditativa,

encastada al terra

de la llinda

de qualsevol arribada.

Gener 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!