Mirada d’estiu
“Que la vida hi aboqui
un munt imprescindible de dolor
i les hores més dolces”.
Jordi Larios. D'”El cop de la destral”
Hi van haver
unes tardes de versos,
ran del blat espigat,
de galtes rosades
i mirada d’estiu.
Ah! El xerric de les guatlles
que t’endinsen
a palpar la tarda
i es dilueix en un ponent
on mai hi ha
una darrera paraula.
Assegut al margenal
que embolcalla l’espinavessa,
puc destriar entre
el bitó i l’alosa,
entre esprémer
l’estàtic crepuscle fonedís
o la fugida de la naixença
d’un alba silenciosa.
Un nus de paraules
i de besades
en l’estreta escletxa
que he obert a la freda
roca meditativa
encastada al terra de la llinda
de qualsevol arribada.
Gener 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!