Hores marcenques
Enfilat a la talaia
dels records, garbellava
desordenadament,
les hores plenes
de les buides,
des d’un posat autòmat
i benvolent.
Totes elles planaven
damunt meu
com un estol d’estornells
enfollits,
al cel del capvespre de la ciutat,
cercant el recer segur.
El març baixava peresós
de les carenes nues
de la muntanya de la solitud
encastada a l’horitzó de fred
i una lluna blanca
surava per tot damunt.
Entrava la primavera
amb nom de flor.
Març 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!