L’estiu és un passeig
L’estiu és un passeig generós
de llençols blancs batent amb el ventijol
de l’era, de tardes blaves amb
castells de nuvolades espurnejants
que et menen a l’abandó feliç del quefer.
L’estiu és un alè que mena
a la platja d’arena i escuma
oscil·lant i s’enfila, per camins
de mirades i aigua,
al recer de les pinedes amb
flaire de resina i monotonia
de xerrics de cigales mandroses.
L’estiu és un vol de caues
regirar el fonollar, que s’esveren
i fugen cridaneres, en sentir el caminant
que s’hi acosta.
L’estiu, és una vida curta,
intensa, on el vi blanc,
al vespre, a la plaça sota
el plataner, és paraula i
plaer sense baranes,
L’estiu és el nostre refugi,
el graner curull i el doll fresc
de la font, zumzeig d’harmònics
presagis conduits pels
records de la darrera sega,
imperceptible abandó en un jo
permanent desitjós.
L’estiu és l’el·líptic retrobament
amb al Parnàs, després que el
llarg fred s’esborri del present.
L’estiu és curt, per tal com és
una vida entera.
Juliol 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!