L’alba calladament
L’alba, calladament, pararà la taula
i m’oferirà un àpat de paraules
i d’ imatges que el vell pastor que
guarda el ramat d’eugues
al prat de les gespes porpres,
ha recollit amb cura, a tot el llarg
de la florida ufanosa de l’estiu.
M’agradaria que el temps s’adormís
en aquest instant, suspès damunt estovalles
de records de llums platejats i arbres de coure,
i que més enllà del curt matí fugisser
que segueix l’aurora, el dens ponent,
que es reserva tota la llargària de la nit,
fos a tota hora, l’estança que m’ofereixi abric,
entre les roques d’allò que es clou just davant meu.
Eduard Casas. Octubre 2024
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!