La vida és un mirall còncau,
i els teus ulls, que ho miren tot,
són un pou d’aigua fresca,
on hi cap, amb plenitud,
tota la castanyeda de l’obaga.
Més enllà, el diumenge
vora el riu repetitiu,
i una faldilla groga en el camí arbrat
encén la tarda, que neix per a parlar d’estiu.
Eduard Casas