S’ha esberlat el mur que clou
el jardí de la congregació,
un mestral convençut
ha esventat el tranquil sojorn
dels benestants senyors de la monotonia,
i ha cridat a trencar les invisibles
línies de la frontera que volen limitar
l’inexorable infinit, que s’obre davant els ulls
de mirada repetitiva i cíclica.
L’esquerda avançarà, no la podrà aturar ningú,
ni el capità neguitós que mana i ordena,
amb l’autoritat del silenci.
Ni tan sols callant i desoïnt els udols del vent
i mirant altres horitzons enxiquits,
ni cercant la inspiració conceptual
en racons idíl·lics, o bé generant basques
que emetin crits acusadors de falsos fàstics
inexistents.
Perquè ara sabem, que des d’antic,
la creació que l’home n’és hereu
i capaç de gestar, ni la por, ni cap braç amenaçador,
ni mina hi ha, que la pugui impedir, ni derogar.