Jardí suspès
Quan retorno pels camins refets,
a l’ampla plaça de pissarra negra
que ombreja el vast plataner estiuenc,
s’obre un temps que és el mirall
de totes les mirades
dels indrets que he conegut
i em fiten i reconeixen la meva petja de
caminant de terres de cap lloc en concret.
M’agrada retrobar-les i
que m’anomenin pel meu nom
encara que en aquest ordre, ja són
un negatiu de fotografia en blanc i negre.
de les emocions que han vestit.
Ara que es fa difícil llevar el fred
que l’hivern ha infiltrat als ossos,
ara que he après
el llenguatge de les roques i dels núvols
i puc passar les hores resseguint el brancam
retorçat del tamariu a les closes salobres
de les marjals, tot plegat es torna estàtic,
com les fotografies del calaix de la tieta,
que maldaven per sortir a la llum
i mostrar totes les imatges vivents
que encenien les roses
del jardí suspès entre la plenitud i el miratge.
Maig 2022
Paisanatge
Montse Serras
Quan retorno a l’ampla plaça
de sauló, que ombreja
el vast desmai estiuenc de l’antiga
era de can Rovira,
s’obre un temps que és el mirall
de moltes de les mirades
dels indrets que he conegut,
i em fiten i reconeixen la meva petja de
caminant de terres de marina i de muntanya,
de país i paisatge, que cerca
l’assossec de l’ombra
senyorívola de l’estimat racó.
Ara que es fa difícil llevar el fred
que l’hivern ha infiltrat als ossos,
ara que vaig aprenent
el llenguatge de les roques i dels núvols
i que puc passar les hores resseguint el brancam
retorçat del tamariu a les closes salobres de les marjals,
i perdre’m entre la flaire de cel blau de la glicina,
tot plegat es va tornant manyac, tranquil,
com les fotografies del calaix de la tieta,
que maldaven per sortir a la llum
i mostrar totes les imatges vivents que guardaven,
que encenien les roses
d’un jardí suspès entre la plenitud i el miratge.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!