Que fineixi el malson
Des de sempre rebem
miserables arguments de sabre,
perquè no diguem el nostre nom .
Des de sempre suportem
roïns missatges repugnants,
per ser d’on som.
Des de sempre oïm
infames bravates d’odi,
per ser qui som.
Des de sempre sentim
pèssims desigs de malfiança,
per ser fidels al nostre poble
Des de sempre recollim
hipòcrites actituds interessades,
per a què cedim els fruits de l’esforç.
Des de sempre ens colga
la indigne convivència forçada,
per a ser servents
Des de sempre acatem
escarnis i humiliacions,
només per a agradar-los.
Des de sempre,
des de sempre,
sempre.
No ens volen.
Mai no ens han volgut,
cobegen el que tenim.
Ara,
lladrucs furiosos,
no aturen res.
Tants d’anys de prepotència
no han permès ser iguals.
El camí ja és nostre.
Prou!
Maig 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!